La mostra “Internalities: architectures for territorial equilibrium” conté projectes referents d’arquitectura sostenible, fets a la península ibèrica actualment i que es vol que siguin inspiradors per a l’arquitectura del futur a tot el món. Una exposició que va representar Espanya a la XIX Biennal Internacional d’Arquitectura de Venècia i que ara, en el marc de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura, es pot veure al MUHBA Oliva Artés fins al 13 de setembre.
L’arquitectura, aliada per descarbonitzar el planeta
L’exposició reuneix 16 projectes arquitectònics que treballen per equilibrar les relacions entre ecologies i economies. “En un context global en què la construcció és la responsable del 40 % de les emissions de carboni, hi ha un conjunt d’arquitectes i estudis a Espanya que estan elaborant estratègies per minimitzar les externalitats ambientals associades als processos productius per avançar en la descarbonització de la construcció”, assenyala un dels comissaris de la mostra i arquitecte, Roi Salgueiro.
Una altra manera de construir
Unes estratègies que consisteixen a treballar amb recursos regeneratius, de proximitat, amb una baixa petjada de carboni, com ara materials de l’entorn: pedres, fustes, materials del sòl o fibres i aïllants naturals de cada geografia. “D’aquesta manera, no només reduïm les emissions de carboni, sinó també els efectes negatius sobre el medi ambient que les maneres més convencionals de construcció acaben produint”, diu el cocomissari.
A través de diversos projectes de recerca, l’exposició aprofundeix en les ecologies regionals de recursos com la fusta, la pedra i la terra, així com en els boscos, pedreres i sòls dels quals provenen.
Reutilitzar runes per aixecar un edifici nou
L’exposició també explora estratègies de recuperació i reutilització dels residus, com ara el projecte de l’estudi català Harquitectes, que ha dissenyat un bloc d’habitatge social a Mallorca amb materials d’enderroc. “En comptes de llençar aquestes runes a un altre lloc, el que fan és tornar-les a incorporar a l’edifici, afegint-hi una mica de formigó”, explica Manuel Bouzas, arquitecte i cocomissari de l’exposició.
Reivindicar els oficis
En aquest sentit, també es posen de manifest els oficis per recuperar les intel·ligències constructives locals associades a l’ús de la terra. L’exposició dedica una mostra a l’artesania catalana. “La tradició a Catalunya va lligada a la construcció amb terra: els maons, la terra compactada o la ceràmica”, diu Bouzas. Elements tan destacats i perdurables que, de fet, s’apliquen actualment en la construcció de la Sagrada Família, remarca l’arquitecte.
