Fins a l’11 de gener es podrà visitar a la Biblioteca Jaume Fuster “Ana María Matute. Quien no inventa no vive“, una exposició que l’Institut Cervantes va inaugurar, en un format més ambiciós, el mes de setembre. I és que enguany se celebra el centenari del naixement de l’autora de Los hijos muertos i Olvidado Rey Gudú. La mostra aprofundeix en la figura de Matute a través de textos i manuscrits inèdits, fotografies i molts dibuixos que descobreixen el seu vessant artístic.
Comissariada per la filòloga i íntima amiga de l’autora, María Paz Ortuño Ortín, està ordenada cronològicament. Quien no inventa no vive, el subtítol de l’exposició, parla molt del caràcter d’Ana María Matute, qui de ben petita ja va escriure el seu primer conte, amb il·lustracions, en una llibreta que és un dels objectes que es poden veure a la biblioteca.
En aquest arc temporal, tanca la mostra una secció en què es poden veure manuscrits de la darrera i inacabada novel·la. I també la seva darrera màquina d’escriure. “Mai no va fer servir ordinador. Jo passava a ordinador el que picava a màquina, ella reescrivia i així successivament, fins a unes set vegades”, explica Ortuño.
Escrivia i, en paral·lel, dibuixava
La mostra descobreix que Matute, mentre escrivia les novel·les, també dibuixava. Feia esboços de personatges i paisatges, però com una afició, sense pretensions d’esdevenir artista plàstica. De fet, només es va fer una única edició amb il·lustracions, mai més publicada de nou, d’Olvidado Rey Gudú.
A l’exposició hi ha també exemples de la censura a la qual van ser sotmesos els seus escrits. De fet, va arribar a signar una carta al ministre de Governació del moment, molt valent, en què, “més que criticar la censura, criticava el seu efecte, que ella considerava encara pitjor: l’autocensura”, emfatitza la comissària. Ortuño ressalta la novel·la Luciérnagas, que va escriure el 1953 però només es va poder editar el 1993, 40 anys després.
Molt influïda de menuda per les lectures dels germans Grimm i Hans Cristian Andersen, Ana Maria Matute va conrear una novel·la imbuïda d’elements fantàstics. I donant protagonisme a la infància, cosa que va fer que alguns crítics l’encasellessin com a escriptora de literatura per a nens i joves. “Va ser un acte de miopia. La fantasia d’Ana María Matute és la que duem tots a dins, i a vegades era molt dura, gens amable”, conclou la comissària.
