L’exposició repassa la història de la Zona Franca a partir del vell somni de la burgesia barcelonina, que a finals del segle XVII reclamava un port franc lliure d’aranzels. El 1917, fa 100 anys es va instal·lar un dipòsit franc al moll de Bosch i Alsina gràcies a un consorci que seria la llavor del Consorci de la Zona Franca. A partir dels anys 50, la Zona Franca va esdevenir realitat com a pol industrial.

Tot i que presentada com una microexposició, la mostra “El port franc i la fàbrica de Barcelona. Les edats de la Zona Franca”, que es pot veure al Museu d’Història de Barcelona fins a l’ 1 de juliol, és de format mitjà. Descobreix, entre altres coses, que en l’origen de la Zona Franca hi ha el vell somni d’un port franc lliure d’aranzels ja al segle XVII. Molts projectes i idees queden estroncades fins que el 1917 es constitueix el consorci per a la instal·lació i explotació del Dipòsit Franc de Barcelona (llavor del futur Consorci de la Zona Franca), però aquest dipòsit no té territori, només uns embarcadors al moll de Bosch i Alsina.

Zona Franca, polígon industrial

El 1929 es desenvolupa un projecte ambiciós de gran zona portuària amb canal de navegació i muralla per evitar fugues  de mercaderies, que mai no serà realitzat tot i que se’l vindicarà fins a mitjans del segle XX. Però l’arribada de la Seat esperona la instauració d’un model diferent: el d’un polígon industrial que pren el relleu del Poblenou i esdevé un dels focus més potents de l’estat cap a mitjans dels 60. La mostra arriba fins als nostres dies, quan entra en joc el sector de la logística convivint amb l’activitat industrial. I també quan es plantegen nous usos i un impacte ambiental menor en el territori del delta del Llobregat.