A Walker Evans (1903-1975) li van atribuir el sobrenom del fotògraf de la quotidianitat per la manera en què retratava el dia a dia als Estats Units. Va ser un cronista visual del seu temps. Pioner de l’estil documental, Evans està considerat una de les grans figures de la història de la fotografia moderna.
L’exposició “Ara i adés”, al centre de fotografia KBr Fundació Mapfre, reuneix 217 fotografies de Walker Evans, que van des dels primers autoretrats dels anys 20 fins als inicis experimentals amb Polaroid als 70 i es pot visitar fins al 24 de maig.
Retrats anònims
A Walker Evans li interessava fotografiar persones anònimes que trobava al carrer, les captava de forma espontània a les ciutats. Usava càmeres lleugeres, prioritzant l’espontaneïtat del moment per fer-ho possible. El resultat són “fotografies d’aparença senzilla, però amb espiracions artístiques i estètiques”, explica María de Pfaff, responsable del centre de fotografia KBr Fundació Mapfre.
Modernitat urbana
Evans va destacar per incorporar en les seves fotografies tota mena de senyals urbans, des de rètols comercials fins a cartells fets a mà com a revelació dels diferents aspectes i valors de la societat d’aquell moment.
En aquells anys, els seus fotògrafs coetanis “n’excloïen tota mena de senyals per aconseguir la puresa estètica”, diu De Pfaff, però ell volia immortalitzar la societat tal com era. És per això que se’l considera un dels precursors de la fotografia documental.
La proliferació d’automòbils a principis del segle XX va ocasionar una transformació profunda del paisatge i de la societat i Evans també ho va retratar. “Tenia una mirada precursora”, apunta María de Pfaff. D’una banda, fotografiava la modernitat de l’automòbil i, de l’altra, els residus i la degradació que generaven els cotxes quedaven fora de la vista del públic. El fotògraf, a través de la seva feina, definia la societat alhora que la qüestionava.
L’Amèrica rural
Unes de les fotografies més emblemàtiques de Walker Evans són la sèrie de famílies d’arrendataris agrícoles de les granges de cotó del sud dels Estats Units, amb qui va conviure durant l’estiu del 1936. Un encàrrec d’una revista que, de fet, no van arribar a publicar-se. “Són fotografies icòniques que constitueixen la mitologia visual de la Gran Depressió als Estats Units”, explica De Pfaff. En les imatges, Evans retrata la dura vida dels treballadors agrícoles i va mostrar la pobresa amb dignitat, apunta la responsable.
