compartir
El Disseny Hub Barcelona presenta “Com dissenyar una revolució: La via xilena al disseny”, una mostra sobre la importància del disseny gràfic i industrial durant el govern de Salvador Allende a Xile, entre els anys 1970 i 1973. Segons els comissaris, Hugo Palmarola, Eden Medina i Pedro Ignacio Alonso, el disseny, en aquest cas, va ser una eina per afrontar els desafiaments d’aquell moment històric. La mostra, que arriba a Barcelona després d’exhibir-se al Centre Cultural la Moneda de Santiago de Xile, es podrà visitar fins al 16 de novembre.
Un món millor a través del disseny
Tant el disseny gràfic com l’industrial van viure moments d’efervescència i van experimentar la potència col·lectiva del procés revolucionari del període. La mostra està estructurada per problemàtiques, reproduint els focus d’interès del moment, com els programes de lectura o de nutrició, amb l’objectiu de superar les mancances socials de la població. Destaca el cartellisme, que fa èmfasi en tot el que és col·lectiu.
“Hi ha una diversitat i una intenció de la gent de provar, d’intentar i d’intentar de nou per veure com canviar el món de la manera que ells volien canviar-lo.”
L’americallatinisme conviu amb el futurisme
Els diferents estils recuperen les arrels alhora que miren cap al futur, introduint idees innovadores. La música vibra amb la Nueva Canción Chilena, de profunda renovació folklòrica i reivindicativa de les arrels però alhora política i de denúncia, amb noms com Víctor Jara, Violeta Parra, Quilapayún o Inti-Illimani. El llenguatge visual divers i original va donar un impuls a la producció discogràfica local.
Però també en destaca la innovació en diversos àmbits, com una cullera dissenyada en el programa de nutrició, d’estètica clínica, de la qual només en resta una unitat. Unes 250 peces expliquen aquesta explosió de creativitat, fruit d’un parèntesi democràtic que va afavorir aquesta diversitat d’estils i llenguatges.
“El disseny en el període de Salvador Allende era molt creatiu, amb un alt grau d’innovació i divers.”
En el centre de la sala, el Cybersyn enlluerna els visitants per la seva estètica futurista, de començaments dels anys 70 del segle XX: és una sala d’operacions que es va pensar per tractar grans volums de dades que permetessin prendre decisions al govern sobre les empreses nacionalitzades. El seu destí era el Palau de la Moneda de Xile, però mai no s’hi va arribar a instal·lar ni a estar operativa.
Transformació truncada
Tampoc no van veure la llum la senyalètica dels jocs que havien de celebrar-se el 1975. El procés revolucionari va acabar en sec amb el cop d’estat, durant el qual es va llevar la vida d’Allende, i que va donar pas a la junta militar liderada per Augusto Pinochet. De fet, moltes creacions del breu període d’Allende es van destruir, de manera que, per aquesta mostra, s’han reproduït moltes peces. A Barcelona se n’incorporen que persones havien conservat i van prestar-les després de veure la mostra a Santiago de Xile.
