Desembarca a Barcelona una de les grans exposicions de l’any, “Chez Matisse. El llegat d’una nova pintura”, que es podrà veure del 27 de març fins al 16 d’agost al CaixaForum. La mostra està dedicada a Henri Matisse: la seva obra i el llegat i influència d’un dels artistes més importants dels -ismes d’avantguarda, que va revolucionar la forma d’interpretar la realitat i va anticipar moviments com el fauvisme i el cubisme, amb l’explosió del color com a gran tret distintiu.
L’exposició, que prové del Centre Pompidou de París —tancat per obres de millora, que acabaran el 2030—, inclou 45 obres de diverses èpoques de Matisse i 49 peces de grans pintors del segle XX, que dialoguen i li reten homenatge. S’hi poden veure obres de Picasso, Georges Braque, Maurice de Vlaminck, Le Corbusier, Robert Delaunay, André Derain, Ernst Ludwig Kirchner i Frantisek Kupka.
“Casa de l’art modern”
A principis del segle XX l’obra de Matisse va revolucionar la pintura europea amb una idea explosiva del color. Als anys 50, els seus collages van transformar la idea de l’espai pictòric. Entre aquests dos moments van transcórrer més de 50 anys de recerques plàstiques que van convertir l’obra de Matisse en la casa de l’art modern, freqüentada per artistes de diferents generacions i tendències. D’aquí ve el títol “Chez Matisse”, que posa l’accent en l’hospitalitat i la complicitat del mestre.
L’exposició es divideix en vuit apartats ordenats cronològicament que despleguen l’obra de Matisse: Línia i Color (1900-1906), Primitivismes o l’Emoció (1907-1913), Provocar Aparicions (1914-1917), Abstreure’s (1914-1917), El Nostre Cor Mira cap al Sud (1917-1929), Modernitats Clàssiques. Matisse i el seu Diàleg amb Bonnard, Gilot i Picasso (1930-1938), Dies de Color. Pintura i Pel·lícula a partir del 1939 i Chez Matisse. Horitzons Múltiples (1961-1970).
Mirada femenina
Una de les curiositats que proposa la mostra és la introducció de la mirada femenina a través de les obres de Sonia Delaunay, Françoise Gilot, Natalia Gontxarova, Anna-Eva Bergman, Zoulikha Bouabdellah i Fatma Haddad, “Baya”, que introdueixen una reflexió sobre l’art decoratiu, els límits de la pintura i el lloc del femení.
