(ACN) El Castell de Montjuïc presenta l’exposició ‘Barcelona 1992, Trenta anys després’ amb motiu del trentè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Un esdeveniment clau per a la transformació de la muntanya de Montjuïc i del conjunt de la ciutat que ara es rememora amb aquesta mostra, comissariada per Sergi Picazo.
L’exposició ocupa les sales 18 i 19 del Castell i proposa un recorregut històric des dels inicis de la dècada dels 80, en què es va gestar la candidatura, fins a la celebració dels Jocs Olímpics i Paralímpics. També incorpora un espai de reflexió amb l’objectiu de fer una lectura de l’herència olímpica amb la perspectiva dels 30 anys transcorreguts, a partir de la mirada de les generacions posteriors.
L’exposició planteja una estructura que convida el visitant a recórrer les tres dècades que han passat des que Barcelona va esdevenir una ciutat olímpica, així com els anys previs a la celebració dels Jocs, i deixa un espai per a la reflexió sobre l’esdeveniment històric amb una mirada actual.
La preparació de la candidatura
A partir del 1986, quan es va designar Barcelona com a seu per acollir els Jocs, es van iniciar les actuacions per modificar l’aspecte urbanístic de la ciutat. Va ser el punt de partida per a la construcció i modernització d’equipaments esportius i intervencions rellevants en l’àmbit de la mobilitat, les comunicacions i el sistema de sanejament, que va propiciar una important transformació de la ciutat.
L’organització dels Jocs es va plantejar com a palanca de transformació de la ciutat i de la muntanya de Montjuïc, que n’havia de ser l’epicentre. Barcelona, que donava els primers passos en democràcia, tenia grans mancances urbanístiques i d’equipaments i, fins aleshores, tot i ser una històrica ciutat portuària del Mediterrani, vivia d’esquena al mar, han assenyalat els organitzadors de la mostra.
Els testimonis de persones vinculades a l’organització dels jocs
Per reflexionar sobre el context històric en el qual es van gestar els Jocs, la mostra recull el testimoni de quatre persones vinculades a l’organització de l’esdeveniment. En concret, aplega la visió de Maria Favà, periodista i presidenta de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) fins a l’any 1990; Manuel Delgado, catedràtic d’antropologia social, a la Universitat de Barcelona, Miquel de Moragas, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i director honorífic del Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB), que també va ser coordinador de la Càtedra Internacional d’Olimpisme (CIO-UAB) i membre de l’equip de recerca del Centre d’Estudis Olímpics del COI (1998-2002) i Josep Ramoneda, filòsof i ideòleg i primer director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
L’herència olímpica
L’exposició també obre un espai per a la reflexió de l’herència olímpica a partir d’un conjunt d’entrevistes a persones que en el moment de la celebració dels Jocs, per edat, no van participar en la seva organització. En concret, recull les veus de Jordi Amat, escriptor, filòleg i crític literari; Marc Andreu, historiador i periodista, director del Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) de CCOO de Catalunya; Judit Carrera, directora del CCCB; Xavier Domènech, historiador i activista social; Marina Garcés, filòsofa, activista i autora de diversos llibres, i Jordi Graupera, periodista i doctor en filosofia. L’exposició es podrà visitar del 22 de juliol de 2022 al 10 de gener del 2023, inclosa amb l’entrada del Castell.
