Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró el 17 d’octubre de 1867 i va morir a Barcelona el 23 de desembre de 1956 deixant al seu darrere un importantíssim llegat, tant per que fa a l’àmbit arquitectònic (va ser una de les figures del Modernisme català), com polític (president de la Mancomunitat durant el període 1917-1923). Aquest any 2017 s’han commemorat els 150 anys del seu naixement i l’exposició “Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya”, que inaugura el Museu d’Història de Catalunya, posa la cirereta a un any durant el qual s’ha fet un repàs a la vida i obra de Cadafalch. La mostra es podrà visitar fins al 15 d’abril del 2018.

La Casa Amatller, la Casa de les Punxes o les Quatre Columnes a la Font de Montjuïc, són uns pocs exemples de l’extensa llista d’edificis que Josep Puig i Cadafalch Puig va dissenyar a Barcelona. L’exposició se centra en l’arquitectura del deixeble de Lluís Domènech i Montaner, i considerat alhora l’últim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme.  A grans trets, Cadafalch mostrarà al llarg de la seva trajectòria diferents interessos, primer durant el Modernisme per donar pas a una època més de gustos racionalistes i acabar en uns anys d’arquitectura més monumental: és quan s’encarrega de donar forma a l’Exposició Internacional del 1929.

Però, més enllà del seu vessant artístic,  l’exposició tracta també la cara més política i social de Josep Puig i Cadafalch, i presenta com va passar diversos tràngols, incloent-hi persecucions i exilis a França durant la Guerra Civil , i com més tard es va refer i per continuar treballant a Catalunya. També explica com va assolir el càrrec de president de la Mancomunitat durant el període 1917-1923.

 

“Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya” està organitzada pel Departament de Cultura, a través del Museu d’Història de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.