Amb l’epitafi escrit per ell mateix ‘Adolf Loos. Alliberarà la humanitat de treball inútils’, l’arquitecte vienès (1870 – 1933) reflectia la seva manera de treballar a tots els objectes i espais que va crear. No hi havia d’haver res de decoratiu perquè sí, la raó del seu treball era fer sentir bé les persones en escenaris pràctics, ben distribuïts i amb els objectes adequats. Va ser l’arquitecte del moviment modern, dels primers a crear interiors confortables i íntims i exteriors simples, nus i fugint de falses aparences. Una manera de treballar trencadora en la Viena de principis del segle amb la construcció de la Ringstrasse (1858-1888), aparador dels edificis més emblemàtics de l’esfera pública, com el Palau Imperial, el Parlament o l’Òpera, edificis ornamentats i interiors on prevalia l’art per l’art, inspirat en la natura. Adolf Loos volia trencar amb tot això i ho va fer. Va ser la rebel·lió contra l’anomenada secessió vienesa.
Aquesta exposició al Museu del Disseny de Barcelona, “Adolf Loos. Espais privats”, que es pot visitar fins al 25 de febrer, mostra 218 peces, bona part de les quals són mobles concebuts per Adolf Loos o seleccionats per ell entre el 1899 i el 1931 per als seus espais interiors.
L’exposició és una coproducció del Museu del Disseny de Barcelona i de l’Obra Social la Caixa i les obres procedeixen de la Col·lecció Hummel de Viena, de l’Albertina Museum de Viena, del Architekturemuseum. Techbnische Universität de Munic, de l’Historisches Museum der Stadt de Viena, i d’una col·lecció particular del Regne Unit.
La mostra viatjarà després al CaixaForum de Madrid.
