compartir
(ACN) Durant els darrers dos anys les experiències immersives i visuals han anat guanyant terreny a la ciutat de Barcelona. Centrades en diferents temàtiques, es desmarquen dels formats més tradicionals oferint una proposta estèticament atractiva que busca la interacció dels visitants, un públic principalment internacional i familiar.
“Hi ha gent que tracta l’etiqueta d’instagramejable com una cosa despectiva i crec que és tot el contrari“, sosté Laura Noya, de Paradox Museum. Per a la historiadora de l’art i professora de la UPF, Nausikaä El-Mecky, si bé hi ha una clara aposta per una manera de fer més “social i compartida“, també hi ha el risc d’una excessiva prescripció que no deixa espai per a la imaginació.
“Instal·lacions instagramejables“
Ikono, White Rabbit, House of Candy o Paradox Museum són només alguns exemples de les propostes immersives i visuals que s’han acomodat a la capital catalana durant els darrers anys. Si bé algunes adopten la descripció de museu, altres es defineixen més com a experiències que combinen art, joc i entreteniment. És per aquest motiu que són conegudes també popularment com “instal·lacions instagramejables“, per la relació directa amb el llenguatge visual i les xarxes socials.
“Darrere hi ha una ciència i el que fem és apropar-la a la gent a través d’explicacions entenedores per a tota la família, amb un llenguatge simple i directe”, detalla Noya.
Compartits, però massa prescriptius
El-Mecky creu que l’aparició d’aquest tipus d’experiències no és casualitat i beu directament del creixement de certes plataformes i xarxes socials. “Un nou ecosistema que busca llocs que podran produir fotos”, detalla. Si bé en un primer moment pot semblar que es tracta de llocs “banals”, reconeix que no sempre és així, perquè molts incorporen obres d’art o components didàctics que es poden trobar en altres tipus de museus.
Per El-Mecky, aquest tipus d’espais presenten una dualitat perquè, per un costat, són molt compartits, però, per l’altre, tenen un punt “individualista” que es troba en el fet, per exemple, de fer-se “moltes selfies per deixar constància que hi has anat i penjar-ho a les xarxes.
El paper de la tecnologia
De fet, si una cosa tenen en comú tots aquests espais, és que la tecnologia forma part de l’experiència, ja sigui a través dels dispositius de les mateixes exposicions o bé dels que té el visitant a les mans, ja que pràcticament ningú surt de la visita sense haver fet alguna captura del moment.
