Una àmplia representació d’exconsellers de cultura de la Generalitat de Catalunya dels darrers 20 anys han expressat el seu suport explícit a la creació i desenvolupament de l’Ateneu de la Cançó. Aquest suport s’ha formalitzat amb la signatura d’una carta oberta per la creació d’un ateneu de la cançó d’autor a Barcelona.
En espera d’alguna possible adhesió més, els signants confirmats d’aquest document són Ferran Mascarell, Joan Manel Tresserras, Santi Vila, Lluís Puig, Laura Borràs i Àngels Ponsa. Els firmants manifesten la necessitat de dotar Barcelona d’un equipament de referència dedicat a preservar, estudiar, desenvolupar i projectar la cançó d’autor.
Aquesta carta oberta conjunta subratlla el valor històric i cultural de la cançó d’autor, des de la tradició trobadoresca fins al paper clau de la Nova Cançó durant el franquisme com a eina de resistència cultural i política. Així mateix, posa en relleu la seva vigència actual com a vehicle d’expressió artística, divulgació poètica i eina pedagògica.
Preservar i impulsar la cançó d’autor
El text assenyala la manca d’un espai estable a Barcelona dedicat a aquest patrimoni i defensa la creació de l’Ateneu de la Cançó com una infraestructura clau per preservar la memòria musical, impulsar la creació contemporània en llengua catalana, donar suport al talent emergent i reforçar la projecció internacional de la cultura catalana.
“L’Ateneu de la Cançó ha de ser el pal de paller, la casa gran dels cantautors i cantautores del conjunt dels Països Catalans, un espai que pugui combinar l’estudi i preservació de la memòria de la cançó, amb la creació artística contemporània i una programació regular i estable”, ha expressat Pere Camps, fundador i exdirector del Barnasants.
Barnasants, cicle de cançó d’autor
El projecte de l’Ateneu de la Cançó compta amb el lideratge del Barnasants, impulsat pel seu fundador i exdirector, Pere Camps. Creat l’any 1996 en un context advers per a la cançó d’autor, el Barnasants va néixer com un petit cicle de concerts a les Cotxeres de Sants i ha evolucionat fins a esdevenir una plataforma cultural de referència amb projecció internacional.
Implicació de les administracions
El projecte preveu un model de gestió cívica amb la cessió d’un equipament públic d’uns 1.800 m² i un pressupost anual estimat d’1,21 milions d’euros, amb una aportació pública del 64 %. En aquest marc, es planteja la necessitat d’un major compromís institucional, especialment per part de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, així com la formalització d’un conveni a llarg termini que garanteixi l’estabilitat del projecte.
ERC ho porta al plenari
El Grup Municipal d’ERC ha registrat una proposició per debatre aquesta qüestió al plenari del divendres, 27 de març. El regidor portaveu de la formació, Jordi Castellana, defensa que “Barcelona no pot donar l’esquena a una de les expressions culturals més potents i compromeses del país” i que “la cançó d’autor forma part del que som i de la Barcelona que volem ser”.
La proposta del grup d’ERC marca un termini màxim de sis mesos perquè el govern municipal del PSC elabori un pla executiu que concreti el model de gestió, la ubicació, el calendari d’implementació i la dotació pressupostària del projecte.
La nova cançó va ser una de les aportacions mès originals de Barcelona i Catalunya a la cultura europea i, ara, Barnasants es el festiva de cançó d´autor mès important d´Europa. La cançó d´autor, Barcelona i Catalunya es mereixen la casa gran per recolir el llegat i convertir-se en la capital europea de la canço.