És una de les conservadores del Museu Picasso de Barcelona. Avui és a la Facultat de Química per presentar un treball conjunt amb la UB sobre com treballava Pablo Ruiz Picasso. Gràcies a les tècniques d'un laboratori mòbil se n'han pogut saber més coses. La més sorprenent: que darrere de moltes de les obres de Picasso hi havia un altra pintura. Aquest quadre, 'Autorretrat amb perruca', es converteix en una mena de joc que amaga la cara del mateix artista. "Les obres estudiades són sis retrats de la primera època de Picasso, entre 1895 i 1900, que formen part del fons del Museu." Uns retrats que gairebé en la seva totalitat van ser pintats sobre teles que ja s'havien utilitzat, o bé amb obra de Picasso o bé d'altres persones. Segons els experts, aquest sistema que utilitzava reiteradament l'artista malagueny respon (no a motius econòmics, tot i que eren els seus primers anys) sinó al mateix procés creatiu de Picasso. És una de les coclusions d'aquest estudi, que aborda l'obra d'un Pablo Ruiz Picasso jove, previ a la metamorfosi que va viure a París.
L’objectiu era saber quina és la composició dels materials que Picasso va fer servir en les seves obres. Per fer-ho s’han utilitzat tècniques no agressives, que malmetessin els quadres, i ha estat gràcies a un laboratori mòbil que ha permès concretar més en una part de l’obra de Picasso.
Les obres estudiades són sis retrats de la primera època entre el 1895 i el 1900, que formen part del fons del Museu. Una de les conclusions més sorprenents ha estat que en moltes de les obres de Picasso hi havia al darrere un altra pintura. Com és el cas del paisatge que s’ha trobat sota l’obra ‘Home amb boina’. Segons els experts, aquest sistema que utilitzava reiteradament l’artista malagueny respon no a motius econòmics, tot i que eren els seus primers anys, sinó al mateix procés creatiu. És una de les conclusions d’aquest estudi, que aborda l’obra d’un Pablo Ruiz Picasso jove, previ a la metamorfosi que va viure a París.
