Després de passar pels festivals d’Annecy i Morelia, arriba a Barcelona Hola, Frida!, una pel·lícula d’animació francocanadenca que relata una part força desconeguda de la vida de Frida Kahlo, la de la seva infància. Dirigit per Karine Vézina i André Kadi, el film ens situa al Coyoacán de principis del segle XX quan l’artista mexicana tenia 6 anys i va contreure la poliomielitis, malaltia que la va mantenir prostrada al llit durant nou mesos i que li va deixar seqüeles en una cama.
Una etapa que va afrontar amb valentia i resiliència gràcies a la fantasia d’un món imaginari que plasmava als seus quaderns infantils. “Em va agradar moltíssim la força que transmet, té molt clar qui és ella”, opina Lara Illot, directora del doblatge al català. La pel·lícula es va estrenar divendres.
Doblatge al català amb actors mexicans
Quan la distribuïdora de pel·lícules infantils Pack Màgic es va proposar portar la pel·lícula a Barcelona, va decidir fer un càsting de doblatge per a una dotzena d’actors i actrius mexicans. L’objectiu era evitar caure en estereotips durant el procés i mantenir l’essència de la cultura zapoteca. “El fet que siguem actors mexicans doblant en català li aporta molta naturalitat i molta identificació culturalment, ho vius diferent”, explica l’actriu Alma Itzel. Ella és la veu de la protagonista en totes les etapes de la seva vida. Tot i les dificultats inicials en el doblatge al català, l’actriu assegura que li ha servit també per millorar el seu propi coneixement de la llengua.
Anteriorment, Pack Màgic ja havia apostat per la diversitat en el doblatge al català amb les pel·lícules El bosc de Haquivaqui, a càrrec de la banda lleidatana Pastorets Rock i amb la participació de Triquell en el doblatge de Guillot i Llebre salven el bosc.
Una icona feminista
Frida Kahlo es va convertir en un símbol feminista tant pel seu art com pel seu activisme. La seva voluntat de rebel·lar-se i trencar els estereotips patriarcals queda plasmada al film en el seu desig de convertir-se en metgessa i en l’autoretrat amb cabell curt i pantalons que va pintar el 1940.
El cert és que és una de les poques dones artistes que va transcendir a un públic de masses, a diferència de moltes altres que van quedar invisibilitzades en un món d’homes. “És un referent feminista, però hem d’anar amb compte amb aquestes icones que acaben servint al capitalisme, perquè no s’acabi coneixent només la superfície d’un personatge que ens pot aportar moltíssims matisos”, comenta la productor de Pack Magic Elizabeth Alguacil.
