El documental s’ha estrenat exclusivament a internet aquest dimecres, 31 d’agost, coincidint amb l’aniversari de la mort de Pere Tarrés (Manresa 1905 – Barcelona 1950). Es pot veure de manera gratuïta a través del web www.doctortarres.com. L’espectador pot escollir entre quatre temàtiques de la seva vida: doctor, apòstol, sacerdot i escriptor.
El film es va preestrenar el 23 de maig a Roma, a l’Institutaria Santíssima Bambina del Vaticà, en la mostra “Vida i situació del procés de canonització del beat Pere Tarrés”. Inclou més d’un centenar d’imatges, algunes d’inèdites, de l’arxiu fotogràfic de la comissió que estudia la seva canonització. Tarrés va ser beatificat pel papa Joan Pau II el 5 de setembre de l’any 2004 a Loretto. Actualment, s’està examinant l’autenticitat d’un segon miracle atribuït a Tarrés que, en cas de ser aprovat, podria suposar la seva canonització. Aquest procés podria durar mesos o anys.
El documental, produït per Global3DSolutions, està promogut pel grup de Postulació de la Causa de Canonització del Doctor Pere Tarrés. Un dels seus impulsors, mossèn Francesc Raventós, assegura que “la proclamació d’una persona com a santa es fa per presentar-la a tothom com a model o exemple a imitar”. “Internet ens obra una immensa finestra al món“, afegeix, “esperem que gràcies a aquest mitjà puguem arribar al màxim nombre de persones“.
Estreta vinculació amb Barcelona
Tot i haver nascut a Manresa, amb només 16 anys Pere Tarrés es va traslladar a viure a Barcelona, on va desenvolupar pràcticament tota la seva vida. Es va instal·lar en primer lloc a casa d’un matrimoni manresà sense fills que vivia al carrer de Vallfogona de Gràcia.
El 12 de març de 1925, va pronunciar la seva primera conferència de caràcter mèdic a la seu del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, entitat a la qual es va vincular, així com a l’Oratori de Sant Felip Neri. Un cop acabada la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona, Tarrés va exercir com a metge de capçalera durant 11 anys a la Vila de Gràcia.
Durant la Guerra Civil, va servir com a metge al bàndol republicà. D’aquella experiència en va sortir una de les seves obres literàries més cèlebres, ‘Diari de guerra’.
Després de la guerra, va ingressar al seminari de Barcelona. El 1944, ja com a sacerdot, va quedar vinculat a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, va assumir responsabilitats a Acció Catòlica i va ser director del Secretariat de Beneficència del Bisbat de Barcelona (precursor de Càritas).
El 1947, amb la col·laboració del doctor Gerard Manresa i Formosa, va fundar el Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè al barri de les Corts, centre per a tuberculosos des d’on va crear l’Organisme Benèfic Antituberculós. Pere Tarrés va morir a Barcelona el 31 d’agost de 1950 com a conseqüència d’un limfoma limfoblàstic. Les seves despulles es troben al mausoleu actual de la Parròquia de Sarrià.
