Els caps de l’escultor Samuel Salcedo (Barcelona, 1975) l’han popularitzat. Els materials comuns com el ferro, el formigó o l’alumini i l’evocació de temes com la memòria l’han ajudat a connectar amb el públic, que s’hi sent identificat. Actualment les seves peces es poden veure al MOCO de Barcelona.
Comunicar a través dels materials
Per Manuel Salcedo els materials són clau per matisar el significat de les escultures: “Els materials m’han ajudat a explicar coses com els records”. Per a ell és essencial connectar amb el públic, “sempre he volgut que la gent del meu costat entengués la meva feina”, assegura.
“Mai no ha treballat amb marbre”, explica, ja que se sent més atret pels materials comuns. Les textures del ferro o el formigó li interessen especialment. “El ferro quan s’oxida agafa la memòria de l’espai” i “explica el pas del temps“. Del formigó en destaca les coloracions i esquerdes. En les peces d’alumini, l’espectador s’hi pot trobar reflectit literalment.
Un escultor irreverent
“Soc bastant irreverent amb el procés de treball“, afirma l’escultor, per qui els accidents en el procés de treball és la part que més li agrada. “És com la vida“, diu, “on no tot es pot preveure”. De fet, moltes de les tècniques que fa servir han sorgit de l’experimentació al taller o a la foneria. El punt de partida és el modelat en fang, després en fa els motlles i decideix en quin material acabaran.
El treball amb peces de gran format l’ha portat a buscar significats més que literals o narratius, poètics i suggeridors.
Retorn al cos sencer
Salcedo torna a investigar les figures de cos sencer, com en els seus inicis, ja que en els últims anys “havia fet la síntesi més en el tema dels caps i estic recuperant una mica la manera de com explicar el cos humà amb diferents materials i en escala gran”.
