Ni alta definició, ni tres dimensions. Ara tornen els vuit mil·límetres. El format en què es gravaven les vacances dels anys seixanta i setanta. Una pràctica reservada ara als amants del cinema domèstic més artesanal. CARLOS PRADERA, II Mostra de Cinema de Petit Format "No té la immediatesa del vídeo, però té algo, té una mica de màgia. Per ser un mitjà que esta anticuat, té un halo artístic que és le que intentem potenciar." Un altre dilema al qual s'enfronten els entusiastes dels vuit mil·límetres és el revelatge. Els carrets s'havien d'enviar fora d'Espanya. Per aquest motiu el taller de revelatge ha estat un èxit d'assistència. JAUME BARTOLOMÉ, aficionat als 8mm "I esperar-te, 20 o 25 dies a que tornessin. Quan tornaven era qüestió de moviola d'empalmadora i començar a fer creativitat. I posteriorment, agafar i portar-la en una casa aquí a Barcelona, que li possesin la banda magnética per sonoritzar-la." I això que tinc entre les mans és l'inici de tot plegat. Es tracta d'una Pathé-Baby del 1923. Una càmera francesa que gravava en nou mil·límetres i mig. Una veritable joia per als aficionats al cinema domèstic. Una mostra de fotografies i l'exposició de càmeres històriques permetrà al visitant fer un viatge melancòlic, als orígens del vídeo domèstic.