Els equipaments turístics i culturals confien en el públic barceloní per sortir de la crisi en què es troben immersos des que a mitjans de març van tancar portes amb el decret d’estat d’alarma pel coronavirus. La Casa Batlló és un dels edificis emblemàtics en la ruta del modernisme i un dels més visitats pels turistes. Els responsables treballen des de fa dies per obrir portes de manera segura i seduir el públic local, recuperant experiències com les Nits Màgiques. Ingrid Olmo gestiona la comunicació de l’equipament i assegura que la seva estratègia va dirigida als locals i el públic nacional: “És fonamental oferir una experiència que permeti redescobrir el monument i apropar Gaudí als barcelonins amb molt menys public”.

casa batllo

Asseguren que del total de visitants, el públic de proximitat en representa un percentatge molt petit i per això han volgut arribar a ells a través de les xarxes socials, que han estat un “canal prioritari per oferir continguts a tots els públics, gaudint en viu la visita virtual en 360 graus i explicant les metàfores i simbologia de la casa”. Aquest canal els ha permès mantenir el contacte amb el visitant internacional.

La Fundació Miró, oberta a Montjuïc

El director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, preveu que els primers visitants seran els barcelonins, i que després arribaran els catalans, els espanyols i els turistes del sud de França. Aquests visitants, abans de la pandèmia, ja representaven prop del 50 %: “Es podria dir visitants de cotxe, viatges que es poden fer fàcilment amb un grup d’amics o familia en un entorn que ens ajuda a tenir aquesta sensació d’estar segurs”.

També considera que amb les mesures de distanciament i higiene garantides, els museus “són espais perfectes per aquest desconfinament i, en el nostre cas, podem oferir espai obert i en plena natura a Montjuïc”. Té clar que el públic familiar els visitarà i que hauran de “repensar com treballar amb ells ara que moltes activitats interactives i participatives ja no són possibles pels motius sanitaris”. També es plantegen si amb la reducció de l’aforament i les limitacions d’entrada de públic, podran garantir la viabilitat dels equipaments: “No podem dependre només dels ingressos dels visitants, ha d’haver-hi una responsabilitat compartida de la societat i les institucions per assegurar l’accés a la cultura” i conviden les administracions a implicar-s’hi.