El MACBA organitza periòdicament exposicions de les obres que conserva en els seus fons. Ho fa a través de propostes temàtiques, que permeten anar ensenyant les peces i articular relacions entre si que no sempre són evidents. CARLES GUERRA, conservador en cap del MACBA "Hem decidit organitzar-les en sis episodis que representen les crisis més destacables que s'han viscut dins de l'art contemporani en la segona meitat del segle XX i el que va de segle XXI. I són crisis que demostren que l'art contemporani viu associat a les mateixes crisis de la política, l'economia i la societat." La mostra parteix de la crisi de la pintura dels anys 50, amb una acció de Joan Miró, per anar ràpidament a l'imperialisme cultural dels anys 70, quan es revisa la pintura i s'hi incorporen l'objecte i la publicitat a través de treballs com els de Robert Rauschenberg o Raymond Heins o la crítica a la divisió del treball en el sistema de l'art que fa Art&Language. Miralda expressa molt bé la fusió de cultures de la primera globalització des 80, mentre altres autors fan crítiques punyents a la política, els mitjans de comunicació o plantegen qüestions de gènere. La documentació que fa l'artista nord-americà Allan Sekula dels oficis manuals arreu del planeta és un preludi de la crisi global actual. Aquest monument al treball, com ell el qualifica, es presenta al costat d'un arxiu d'escultures. És una manera de posar al descobert la feina feixuga que les noves tecnologies oculten. Altres àmbits s'ocupen també d'aquest episodi de treball poder i control, com les fotografies dels executius del futur de Sandra Balcells o la denúncia dels mecanismes disciplinaris d'Andreas Siekmann. Més de 200 obres de 64 artistes de tot el món, que es podran veure fins al 6 de gener.
