L’actor i director es posa en la pell de l’emperador a Memorias de Adriano, adaptació teatral de la novel·la homònima de Marguerite Yourcenar, que fa funcions al Teatre Romea fins al 10 de maig. La versió dramatúrgica és de Brenda Escobedo i la dirigeix Beatriz Jaén.
Són 90 minuts de monòleg acompanyat de cinc intèrprets més a l’escenari, tot un repte que li ha demanat un any d’estudi atès que es tracta d’un text “amb frases literàries, no teatrals, que tenen una construcció propera a la prosa poètica”. La peça mostra les llums i ombres de l’emperador, enfrontat a la vellesa i als seus fantasmes. Tot i ser un cèsar pacifista i amant de les arts, s’hi palesa que, segons Homar, “el poder té moltes temptacions, és una forma d’enaltir l’ego“.
Cofundador del Teatre Lliure als anys 70, Lluís Homar (Barcelona, 1957) és un actor i director de trajectòria teatral llarga i fecunda (un centenar d’obres) i també cinematogràfica (més de 40 pel·lícules). Ha encarnat Hamlet i Ricard III (en les obres homònimes de Shakespeare) i Manelic (a Terra baixa, d’Àngel Guimerà), i en cinema l’hem vist a La plaça del diamant, de Francesc Betriu (1981), La mala educación, de Pedro Almodóvar (2004), i Eva, de Kike Maíllo (2011), entre moltes altres.
