betevé entrevista el músic, intèrpret i productor de culte, Ken Stringfellow, que el divendres 13 de desembre va recalar al Rouge Cocktail Club, del Poble-sec, per presentar el seu cinquè treball en solitari, Circuit breaker. Ken Stringfellow va ser una peça clau del panorama musical indie des que va fundar The Posies el 1988. Ha estat músic de bandes també icòniques com Big Star (en la segona etapa, des del 1993 i fins a la mort del seu líder, Alex Chilton) i R.E.M.
The Posies van ser una rara avis en el panorama musical de Seattle de finals dels vuitantes, dominat pel grunge. “Les bandes de Seattle no estaven interessades en les melodies, sinó en la potència sònica. Penso que quan una melodia t’arriba i és plaent pot ser el vehicle per un missatge emocionalment potent”. A l’entrevista, Stringfellow parla de The Who i The Smiths com dues influències en la seva concepció de la música i el paper de la melodia.
‘Circuit breaker’
Han col·laborat en el nou disc Lydia Lunch, Suzie Quatro i Pete i Bruce Thomas, de The Attractions, la banda d’Elvis Costello. Tot i que és un disc ric en sonoritats, el nord-americà ha preferit defensar-lo en directe sense banda d’acompanyament. “Amb banda és com perdre’s en el so, embolcallant tothom amb el so… Però no és el que busco. El que busco és una mena de conversa íntima i propera amb el públic”, confessa Stringfellow.
Circuit breaker surt al carrer 10 anys després de l’anterior disc en solitari del de Seattle. El tema que dona títol a l’àlbum parla de la seva relació amb Jon Auer, l’altre cofundador de The Posies, una banda que amb tota probabilitat, ja és història. “Amb el temps m’he adonat que potser no estàvem tan units com em pensava. Som molt diferents en algunes coses fonamentals i crec que o no li interessa o es massa complicat solucionar aquest problema”, etziba el músic.
