Després de publicar conjuntament Vida y muerte de Federico García Lorca, Ligero de equipaje. Vida de Antonio Machado i Cuatro poetas en guerra, l’hispanista Ian Gibson i l’il·lustrador Quique Palomo presenten La vida incombustible de Salvador Dalí. Es tracta de l’adaptació al còmic de la biografia La vida desaforada de Salvador Dalí, que Gibson va signar el 2006.
L’irlandès, des de fa anys resident a Espanya, s’enorgulleix de ser la darrera persona a qui Dalí va concedir una entrevista, tres anys abans de morir. “Va ser ell qui ho va demanar, perquè havia llegit un volum de la meva biografia de Lorca i deia que no havia subratllat suficientment la natura eròtica de l’amor que Lorca sentia per ell. Va ser el moment més increïble de la meva vida com a biògraf”, explica.
Dalí, exhibicionista
De la lectura de La vida incombustible de Salvador Dalí se n’extreuen diverses conclusions, com que Dalí era un jove patològicament tímid, asexual fins que va conèixer Gala i, sobretot, un gran venedor de si mateix i un exhibicionista per amagar la timidesa. Segons Gibson “Dalí era un gran one man show. Volia fer espectacle i ser conegut mundialment”. I sosté, també, que “se sentia dèbil davant la figura del seu pare, el gran notari, i dèbil sexualment fins que va conèixer Gala, una russa volcànica, misteriosa i enigmàtica”.
Quique Palomo justifica la profusió d’estils que desplega la novel·la gràfica (fotografia, dibuix monocromàtic o en diverses tintes): “L’Ian em va advertir que abordar Dalí era més complicat que abordar Lorca i Machado, perquè era un personatge difícil, polièdric i esquiu i, a més, un artista plàstic. Però era una oportunitat per trobar solucions, com provocar trencaments narratius i experimentar amb llenguatges, com Dalí va fer molts cops”. Sobre la forma de treballar conjuntament, explica que “habitualment jo feia propostes i l’Ian anava rebent i opinant”. “Ens complementem molt bé”, afegeix Gibson.
És probable que hi hagi una nova col·laboració entre els dos, atès que Ian Gibson és autor d’altres biografies, com la del cineasta Luis Buñuel. “És difícil que algú jove llegeixi les meves biografies, que són voluminoses, però sí que llegeixin còmic. Som conscients que amb la novel·la gràfica estem fent un treball de divulgació”.
