Al llarg del mes de febrer la Filmoteca de Catalunya ha programat el cicle Els Passos Dobles. Carla Simón, que posa en diàleg els tres llargmetratges de la cineasta (Estiu 1993, Alcarràs i Romería) amb les obres que els han inspirat i una sessió centrada en la seva metodologia de treball amb els intèrprets. Aprofitant l’avinentesa, La brama l’ha entrevistat a la Filmoteca.
Romería, que aspira a guardó en sis categories dels Premis Goya, tanca una trilogia autobiogràfica sobre les tres branques de la seva família. La va encetar amb Estiu 93, sobre la seva infància amb els oncles que la van adoptar després de la mort dels seus pares; va seguir amb Alcarràs, en què retratava la família materna a pagès; i ha acabat amb un viatge a les arrels gallegues del seu pare biològic. “La trilogia m’ha permès indagar en la memòria familiar i en les meves arrels i, sobretot, posar-me en la pell de tota la meva família. M’ha fet créixer i estar en pau amb tot”.
Gaudí a la intèrpret revelació
La directora està contenta amb el recorregut internacional que ha fet Romería, més enllà de nominacions i premis. “Va començar a la secció oficial de Canes, s’ha vist a molts festivals internacionals i s’estrenarà a molts països, no se li pot demanar més”. Però reconeix: “Els premis han donat valor a les meves pel·lícules i això m’ha permès seguir fent-ne més”.
L’1 de febrer Llúcia Garcia Torras va merèixer el premi Gaudí a la millor intèrpret revelació pel seu paper a Romería. Es tracta d’una actriu sense experiència prèvia que va sorgir d’un càsting llarg i complicat. “El personatge que interpreta m’és molt proper i en la Llúcia vaig veure un tipus d’adolescent semblant a la que jo havia estat. I veia que alhora podia interpretar els dos personatges, mare i filla, de la pel·lícula.
Passió pel flamenc
Cala Simón té diversos projectes, però en tot cas el llargmetratge de ficció següent no tindrà res a veure amb els tres dirigits fins ara. Serà un musical sobre el flamenc, “que m’apassiona i té una connexió amb les emocions molt cinematogràfica”. Però trigarem a veure-la en sales. “No serà l’any vinent. El temps és quelcom que necessito per crear”.
