L’Enric Maurí ha dedicat bona part de la seva vida artística a la muntanya i a observar com les persones hi hem arribat i influït. L’última obra que ha presentat, “Ombres i clarianes“, es pot veure fins al 24 de gener al Centre Excursionista de Catalunya en el marc del Festival Panoràmic. L’ideòleg de la mostra ens detalla al betevé directe què ha pogut fer gràcies a l’arxiu del centre.
El Montseny del segle XX
L’exposició “Ombres i clarianes” és el resultat de l’escorcoll que l’artista Enric Maurí ha realitzat a l’extens fons documental del Centre Excursionista de Catalunya. “L’arxiu és inabordable. Jo vaig decidir acotar-ho a fotografies del Montseny i que fossin imatges de finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX”, explica Maurí sobre la part del fons en què s’ha centrat.
La mostra “coincideix amb les primeres visites dels barcelonins al Montseny”. Maurí explica que va voler “escorcollar l’arxiu i convertir una part en exposició per mostrar els contrastos que presentava” aquest espai natural en aquella època. “Em vaig trobar una imatge bucòlica de la gent que visitava el Montseny i també un cert servilisme de la gent del camp cap a la de la ciutat”, afegeix l’artista.
La petjada humana a la natura
“El present m’ocupa i em preocupa”, amb aquesta frase Maurí recorda antigues obres pròpies i les vincula d’alguna manera amb el que ara presenta. “Les noves obres les faig tenint en compte el que he mostrat en les anteriors”, explica l’artista en referència a una de les seves exposicions més reconegudes: “Instal·lacions furtives. Narratives de no-ficció“. En aquest últim treball, Maurí geolocalitza els abocadors incontrolats del Vallès Oriental amb una mostra fotogràfica de les deixalles que els humans evoquen a la natura.
“Regirant l’arxiu del Centre Excursionista buscava els diferents contrastos que es podien trobar en un espai natural com el Montseny. El contrast més gran, però, és la imatge bucòlica que es transmet en l’última exposició –“Ombres i clarianes”– i la que vaig copsar a l’exposició “Insal·lacions furtives”, en què la petjada humana era tan evident”, diu Maurí vinculant les seves dues obres.
