Les Festes de la Mercè 2025 comencen a prendre forma amb la presentació, aquest dijous al matí, del cartell d’enguany, un avenç de la programació i la pregonera. L’honor de donar el tret de sortida a la Festa Major de Barcelona al setembre ha recaigut en l’actriu Emma Vilarasau, un dels rostres més reconeguts de l’escena catalana.
El lligam barceloní d’Emma Vilarasau
L’actriu barcelonina ha dit sentir-se profundament honorada de donar el tret de sortida a unes festes que, aquest any, estan molt centrades en les arts escèniques. Tot i viure a Sant Cugat, ha recordat que se sent molt unida a Barcelona professionalment i personalment, una ciutat on ha crescut “a poc a poc, passet a passet, acompanyada de grans professionals”. Noms com els de Lluís Pasqual, Fabià Puigserver, Anna Lizaran o Pau Miró. “La gent que treballem en alguna ciutat hi estem lligades d’alguna manera”, ha afegit. “És una gran responsabilitat, espero estar-hi a l’altura”.
Una carrera de quasi mig segle
Nascuda a Sant Cugat del Vallès el 1959, Emma Vilarasau es va enfilar per primer cop a un escenari com a amateur amb 15 anys, abans d’entrar a estudiar a l’Institut del Teatre. El 1980 va començar a treballar en sales com el Teatre Lliure o al Romea. A principis dels 90, convertida en una figura consolidada del teatre català, la gran popularitat li va arribar amb els seus papers a les sèries Secrets de família i, especialment, Nissaga de poder.
Des de llavors, ha alternat el teatre, amb espectacles com Un matrimoni de Boston (2005-2006), Agost (2010-2012) o Medea (2018); aparicions a la televisió amb sèries com Majoria absoluta (2002-2004) o Ventdelplà (2005-2010); i cinema, com Els sense nom (1999) o Para que no me olvides (2005). Al llarg de la seva carrera, ha estat guardonada amb reconeixements com el Premi Butaca, la Creu de Sant Jordi, el Margarita Xirgu o el Nacional de Cultura. L’any passat, precisament, Emma Vilarasau va plantar una baula més en la seva carrera amb l’èxit de Casa en flames, que li ha reportat un Gaudí i un Feroz, a més d’una nominació als Goya.
