Sergi Belbel l'ha feta grossa al Romea, omplint l'escenari de grava i pedres per muntar-hi 'Fedra', un dels seus textos predilectes des que era estudiant. Teatre de paraula en estat pur... SERGI BELBEL, director escènic i traductor de l'obra "Moltes vegades es diu que el seu teatre el podrien entendre perfectament els invidents, també. Que rebrien el mateix impacte perquè tot està en el llenguatge." El director ha triat una escenografia abrupta sota un immens sol batent que es va eclipsant mentre avança la tragèdia. Com en el clàssic d''Eurípides', en el qual es va basar Racine, és la deessa Venus la que sembra el mal sobre Fedra. Casada amb Teseu, es consumeix pel sentiment de culpabilitat d'un enamorament no correspost i sobretot deplorable envers Hipòlit, el seu fillastre. Enona és la dida i fidel confident. MERCÈ SAMPIETRO, actriu "La tragèdia és això, no, la impossibilitat de canviar el destí... tot està predestinat pels Déus i això, és clar, és la tragèdia pura. No hi ha possibilitat de solucionar les coses." La confessió definitiva del desig irrefrenable és l'inici dels tràgics desenllaços. Belbel ha fet una traducció que fa més plaent el vers alexandrí de l'original, considerat un dels cims del teatre francès.
