GUILLERMO GARCÍA, músic "Aquí dimos un concierto muy bello hace muchos años, para nosotros es muy simbólico también volver a Catalunya, justamente, y a cantar en esta sala...El homenaje, claro, lo hicimos cuando se cumplieron 35 años de la muerte de Victor. Porque Victor representa esa parte que yo te diría es como la parte identitaria del grupo...es decir esa parte comprometida con la realidad de nuestros pueblos, con la cultura de nuestro continente y de Chile en particular". Va ser amb Victor Jara que Quilapayún va fer famosos els característics ponxos negres que vesteixen quan es presenten a escena, i que anit van lluir entre aplaudiments i algun crit de "Viva Chile Libre". I va ser amb l'entrada a la formació de Victor Jara que van començar a interpretar temes seus de lletra compromesa amb els menys afavorits, com 'La canción del minero' o 'Plegaria a un labrador'... No tot el recital estava dedicat a Jara. Hi van sonar també temes com la coneguda 'El canto del cuculí', un instrumental d'arrel que avui en dia encara toquen molts conjunts de carrer, i fins i tot cançons força recents d'una discografia inabastable, com 'Siempre', de 2007 Al final del recital, i unes cançons després de l'indefugible 'Te recuerdo Amanda', els xilens van aclucar l'ull a Lluís Llach, amb qui havien actuat el 1974 en la primera visita a la península, tot interpretant 'Amor que n'ets amic'.