Les primeres de la cua ja hi eren a les tres de la tarda. Parlem en femení perquè, tot i que els Vamps són un grup de rock dur, ahir no hi havia senyors amb barba i grenyes, sinó noies molt joves, algunes adolescents. Hi ha una poderosa raó que ho justifica. "Hem vingut a veure un altre cop al Haido que ens encanta, és guapíssim i a veure si venen més." Algunes japoneses i altres nacionals vestides com si fossin japoneses. És l'estètica 'visual kei'. Recorda la de la psicòpata adolescent de Kill Bill, però al Japó, simplement, va lligada a la cultura rock "Pels concerts em vesteixo especial" Diuen els professionals de la seguretat en concerts que el públic adolescent és molt més perillós que el d'aspecte rude. La raó és la pressa per aconseguir plaça a boca d'escenari. I això que ahir només hi havia una mica més de mitja entrada. A les vuit en punt apareixien els admirats Haido i KAZ. KAZ ha estat durant anys el productor de Haido en el seu projecte en solitari paral·lel a Arc-en-ciel, la veterana banda japonesa amb vint anys d'èxit al Japó i també als Estats Units, gràcies a l'anglès de les lletres. Fa dos anys van decidir unir esforços i rebatejar-se com a Vamps. És la primera vegada que el grup visita Europa i Barcelona la única cita al territori espanyol.
Ell i el guitarrista, de nom KAZ, són enormement populars al Japó, on omplen els estadis més grans. A Barcelona tenen un públic més reduit però molt entregat, format sobretot per noies.
