En Benjamí Tous va començar a obrir el seu estudi als anys 90, i des de llavors, participa cada any en els Tallers Oberts. BENJAMÍ TOUS, pintor "L'origen va sorgir dels mateixos artistes. Jo recordo que això va començar a Riereta, 10, davant del Llantiol. Havíem arribat a estar, de dalt a baix, 15-20 artistes. Al principi hi havia molt recel que la gent entrés al teu taller. No hi havia experiència." Ara, treballa al barri de Sant Pere i avui torna al Raval per visitar altres artistes, que com ell, van ser dels primers a participar en aquesta iniciativa. Aquesta zona continua sent el centre neuràlgic dels tallers oberts a Ciutat Vella. ROSA SOLANO, pintora "La idea era aproximar l'art a la gent, a la gent que no està tan acostumada a anar a galeries. Els primers anys passava moltissima gent pels tallers..." El Milan, que hi ha participat els 20 anys, assegura que els Tallers Oberts han estat una catapulta per a la seva obra: gràcies a la iniciativa ha fet contactes per a exposicions, amb galeristes, i també, clients. Però sobre tot a partir de 1999, quan el FAD va passar a ocupar-se'n de l'organització. JOAN PERE MILAN, pintor "Ens faltava sobre tot un símbol visible o institució que ens organitzés. Faltava l'enllaç Jo crec que el FAD en això, ha sigut un gran encert i ha donat un bon suport. Anava sempre amb mapes, era molt cuidat... En aquella època es disposava de mitjants i es podia fer."

El pintor Joan Pere Milan obre el seu taller del carrer de Sant Vicenç des de la primera edició. Ell és dels pocs artistes que no ho han deixat mai de fer. Al número 21 exposa la seva obra recent i hi pinta, mentre els passejants tafanegen. Sovint, hi ha alguna performance. Milan sempre ha estat vinculat al món del teatre i li agrada sorprendre, durant els taller oberts, amb algun espectacle.

Al mateix carrer, la pintora Rosa Solano hi té el taller. Ella també va participar durant els primers anys, quan la majoria d’artistes ocupaven grans espais industrials del barri. Ara, molts d’aquells edificis ja no hi són. Tampoc el del carrer de la Riereta 10, on en Benjamí Tous tenia l’estudi. Ell va començar a obrir el seu taller al públic més tard, el 1993. Al mateix bloc, altres artistes com en Martín Ledesma o Josep Maria Ametlla també ho feien. Obrir els seus espais era una idea agoserada, assegura Tous, ja que ningú no abans ho havia fet a Barcelona. Ara, ell ja no hi és al Raval. Des de fa uns anys, pinta en un pis del carrer d’Ortigosa. És una tercera planta però tot i així, hi continua participant. Tous creu que estar més allunyat d’una zona d’artistes fa més difícil que el públic s’apropi però tot i això, continua rebent visites.

El 1999, el nombre d’artistes que volia participar en la iniciativa era massa alt i el FAD va passar a ocupar-se de l’organització. Fins ara. Durant una època, es van començar a editar mapes per guiar els visitants (molts barcelonins però també turistes) i fins i tot, durant uns anys, llibres amb fotografies de les obres de cada participant.