Aquest palau del segle XI pertanyia a la família Berenguer d'Aguilar. L'Ajuntament el va compra a finals dels anys 50 sense saber que seria la nova seu del Museu Picasso. Finalment el va oferir a Jaume Sabartés, secretari del pintor, perquè tirés endavant el projecte. SILVIA DOMÈNECH, cap del centre de coneixement i recerca del museu "L'Ajuntament va invertir molts diners per recuperar el palau i convertir-lo en museu, van fer moltes troballes artístiques, i va ser un procés molt costós." El museu és fruit de la donació del fons personal de Jaume Sabartés i, quan va morir, de diferents donacions del mateix Picasso, entre les quals hi ha 'Las Meninas'. I és que el pintor sempre va tenir un vincle molt especial amb Barcelona. "Era desig de Picasso Barcelona. De fet, Sabartés sembla que volia donar el seu fons a Màlaga, perquè Picasso era de Màlaga, i va ser Picasso qui va dir: 'no prefereixo que sigui Barcelona', perquè probablement era el lloc al qual ell se sentia més vinculat." Tot i que administrativament el museu es crea amb el nom de Picasso, oficialment s'inaugura amb un altre nom. "El que passa és que, com que era una cosa contrària al règim, doncs s'havia d'actuar amb discreció. Llavors l'obertura del museu que va ser el 9 de març del 63 es va fer amb el nom de Col·lecció Sabartés, que era la persona que havia donat el seu fons." Picasso va triar Barcelona i la Ribera el va acollir. Durant 50 anys el museu i el barri han viscut junts tots els canvis que hi ha hagut.
