Hoffmann és un artista turmentat, un escriptor alcohòlic a qui els amors fan oblidar la literatura. Ell mateix n'explica la història als companys de la taverna. Els parla de tres dones que signifiquen alhora tres fracassos. MICHAEL SPYRES, cantant d'òpera "Hoffmann, per mi, és un dels millors personatges que s'han escrit mai i especialment pel meu tipus de veu, perquè tinc l'oportunitat de representar sis personatges diferents en una sola òpera." 'Els contes de Hoffmann' és una de les més reconegudes de l'òpera francesa i torna al Liceu 12 anys després que s'hi representés per darrera vegada. Es tracta d'una de les versions més completes que se n'han fet. MICHAEL SPYRES, cantant d'òpera "No hi ha una versió oficial d''Els contes de Hoffmann' perquè l'autor va morir abans d'acabar-la i els manuscrits es van cremar." Al contrari que en altres ocasions, aquesta vegada l'escenografia defuig el luxe ornamental. Els decorats, a moments fins i tot minimalistes, remeten l'espectador al món fantasmagòric de les històries del protagonista.
L’òpera explica la història de Hoffmann, un poeta alcohòlic turmentat per diversos fracassos amorosos que és alhora el protagonista i el narrador de l’obra. El muntatge és una coproducció del mateix Liceu, l’Òpera de San Francisco i l’Òpera Nacional de Lió i el títol és tan conegut entre els amants d’aquest gènere musical que se n’han programat 11 funcions.
Canvi en l’escenografia
El disseny de l’escenari de la versió que es presenta al Gran Teatre del Liceu és força diferent del d’altres versions. Si altres vegades l’escenografia era luxosa i esplendorosa, ara es prioritzen les sensacions que transmet. Serveix per traslladar l’espectador a l’univers surrealista i fantasmagòric de Hoffmann.
Per aconseguir-ho, el director d’escena, Laurent Pelly, ha optat pels panells lliscants, de manera que l’escenari està en constant evolució. L’acció es trasllada de l’interior d’una taverna al del laboratori d’un investigador, passant també, per exemple, per l’exterior d’una casa.
El llibret parteix de tres contes
La base argumental de l’òpera són tres contes que Ernst Theodor Wlihem Hoffmann va escriure al segle XIX i que, anys més tard, Jules Barvier i Michel Carré van convertir en obra de teatre. Després, Jaques Offenbach va adaptar el text al gènere operístic. D”Els contes de Hoffmann’, però, no n’hi ha una versió oficial: Offenbach va morir el 1881 deixant la partitura inacabada.
