L’11 de setembre de 2001 va suposar una profunda reflexió creativa per a Elena del Rivero. L’artista, resident a Nova York, va veure destruït el seu estudi arran dels atemptats a les Torres Bessones i aquella experiència va donar peu a “El archivo del polvo”. “Viure la destrucció em va fer pensar que d’allà en podia sorgir alguna cosa“, explica Del Rivero. Si aleshores va ser un atac extern el responsable de la pèrdua, anys després és ella qui ha decidit cremar una cinquantena de les seves pintures dels anys 70 i 80 en una acció artística que va tenir lloc el 2024 en un petit poble de Galícia, impulsada per A Casa do Pozo.
Part de les cendres d’aquella experiència col·lectiva són ara a Barcelona en el marc de l’edició 2025 d’Extramurs, amb què el Museu Tàpies vol resignificar els murs de l’espai públic més enllà dels espais expositius. La destrucció simbòlica, la purificació i la renovació són els elements que s’articulen en diàleg amb els espais urbans i arquitectònics de la ciutat, com són la façana del Museu Tàpies, la basílica de Santa Maria del Pi, el Teatre Grec i la Capella.
“És també un crit contra el liberalisme econòmic”
“Transitar La Quema”
La intervenció d’Elena del Rivero a Barcelona, comissariada per Mateo Feijóo, posa en valor la transformació de l’art a partir de la pèrdua, després de l’experiència viscuda amb els veïns de Sant Pere Fiz de Vilar. Entre les instal·lacions que presenta a la ciutat destaca Canto para un monumento funerario, una gàbia que guarda els pots de vidre amb les cendres de l’obra que l’artista va cremar. Es tracta també d’un acte polític, una analogia entre la fi de la pagesia i de l’art tal com s’entenia fins ara: “És un crit contra el liberalisme econòmic, cada cop es produeixen més obres d’art que no es poden emmagatzemar, va en contra de la nostra casa que és la Terra.”
Al Museu Tàpies, s’hi podrà visitar Letters to the Mother, inspirat en la carta al pare de Kafka, que aquí és també una reivindicació de les cures i un missatge d’esperança a col·lectius vulnerables, com les persones trans. El públic del Teatre Grec veurà també Tendal de trapos de cocina, una crítica sobre la producció material que apel·la a l’espai domèstic.
