Els arqueòlegs han plantat bandera al mig del barri Gòtic, el seu terreny predilecte d'on estan fent sortir la Barcino, la Barcelona de l'època romana. Una nova seu que el Servei d'Arqueologia vol obrir a la ciutadania. JAUME CIURANA, tinent d'alcalde de Cultura "Obrir els nostres arxius, explicar el que estem fent gairebé en temps real perquè la gent apreciï i estimi l'arqueologia." Per això el servei s'ha dotat d'una nova pàgina web en què hi ha tota la informació actualitzada sobre les excavacions fetes a diferents punts de la ciutat. A la Sagrera per exemple, han arribat a la conclusió que la vil·la romana, descoberta durant les obres de l'AVE, era una gran explotació vitivinícola. Al casc antic, les obres que fan aflorar la muralla han proseguit al carrer del Sotstinent Navarro. A la fossa defensiva s'hi han trobat restes de menjar de fa 2.000 anys que s'estan analitzant. JAUME CIURANA, tinent d'alcalde de Cultura "Tot això ens acaba configurant un mosaic, com si fossin peces d'un puzle que anem encaixant, i permet tenir un dibuix molt cert, més exacte del que teníem sobre arqueologia a la ciutat de Barcelona." La pàgina compta amb la participació ciutadana. Ara per exemple, es tracta de recollir informació sobre aquesta estelada ibèrica, excavada al Call a finals del segle XIX i que es va perdre poc temps després.
Amb la voluntat de donar més visibilitat a la tasca del Servei d’Arqueologia de Barcelona s’obre als ciutadans el Centre de Documentació. En aquest espai es poden consultar les memòries, fotografies i plànols que s’elaboren durant les intervencions arqueològiques. Aquí s’arxiva el fons de les intervencions que es fan a Barcelona i la documentació generada pel Servei d’Arqueologia des dels anys vuitanta. En aquesta mateixa línia s’ha obert la nova seu del servei al número 4 del carrer d’en Rull i també es posa en marxa la pàgina web.
El Pla Bàrcino avança
Durant aquest 2014 s’han previst diverses actuacions sobre el Pla Barcino, que posa en valor les restes romanes a la ciutat. De la Muralla Romana es treballa per incorporar el traçat conegut i també l’hipotètic en la cartografia municipal oficial. També s’ha previst definir un nou passeig de la muralla que va des de l’avinguda de la Catedral fins a la plaça dels Traginers. A més es vol posar en valor una zona encara desconeguda de la muralla que es diu Castellum i que va des del carrer d’Avinyó, passant pel carrer de la Palla i fins a la plaça Nova. També s’ha engegat un estudi de bioarqueologia que permetrà conèixer el paisatge que envoltava la colònia i fins i tot descobrir el que menjaven els romans de Barcino.
Les restes monumentals de l’aqüeducte
El Servei d’Arquelogia treballa per incorporar les restes arqueològiques de l’aqüeducte i donar-les a conèixer als visitants. El traçat d’aquest conducte que transportava aigua anava des d’unes fonts properes al riu Besòs fins a la seva entrada a Barcelona per la plaça Nova. De fet, es conserva un tram de conducció soterrada a Sant Andreu. El tram actual visible a l’entrada del carrer del Bisbe, és una reproducció de 1958.
Al subsòl del Museu d’Història de Barcelona hi ha dos elements que estan tancats al públic i que formen part del conjunt episcopal de Barcelona. Són l’aula de recepció del bisbe i el baptisteri, on batejaven els cristians. Durant aquest 2014 es rehabilitaran i s’obriran un altre cop al públic.
Excavacions a la Sagrera fins al maig
Arran de les obres de l’AVE a la Sagrera, l’any 2011 es va descobrir una vil·la romana on en destaca una gran explotació vitivinícola. També s’ha descobert una casa de grans dimensions al voltant d’un conjunt de columnes, un peristil. A més els arqueòlegs destaquen que la casa va patir diverses reformes, però en destaca una, la del segle IV en la qual s’ha conservat un mosaic i un conjunt de pintures murals.
Es busca una estela
Es tracta d’una estela ibèrica amb una inscripció que es va localitzar al Call al segle XIX, però des de llavors se li va perdre el rastre. Es demana la col·laboració ciutadana per trobar aquesta peça i poder reconstruir la seva història. Els ciutadans poden col·laborar a través del web del servei d’arqueologia que disposa d’un apartat especial sobre recerca de peces desaparegudes.
