Carles Marigó ha proposat un viatge a través de sis segles de música saltant de compositor en compositor. Això sí, amb un punt en comú: el concert l’ha guiat la improvisació.
En peces com ‘Fantasia X’ d’Alonso de Mudarra o ‘El pelele’ d’Enric Granados, Marigó hi ha pogut posar de la seva part, tal com el compositor va preveure: “Sempre he buscat la improvisació com a intèrpret, músic i compositor. Després he tingut l’alegria d’adonar-me que no era l’únic, que altres compositors d’altres èpoques també ho feien”.
Al concert, el blanenc no s’ha pogut estar de fer una explicació del repertori. És el deix de les classes que fa al Conservatori del Liceu i a l’Esmuc. “En compartir la música, crec que falta que arribi a altra gent. A les classes, quan treballo amb els alumnes, és una manera de compartir”, explica el pianista.
No ha sonat aquest dijous al Palau, però Carles Marigó acaba de treure disc. ‘Moments’ és un recull de peces de Schubert, Rakhmàninov i improvisacions pròpies que presentarà aquest setembre a Moscou.
