L'estil del Palau Robert ve influenciat pel gust pel luxe de Robert Robert. Financer ben relacionat, va ser president de la Cambra de Comerç el 1913. El palau va ser la residència familiar d'aquest aristòcrata gironí des de 1903 fins que el van posar a la venda, el 1934. CARME CAÑADELL, directora del Palau Robert "El 1936 això esdevé el Departament de Cultura de la Generalitat perquè el senyor Tarradellas es queda la seu del Palau Robert. Després de la Guerra Civil, a l'any 1944, el senyor Robert torna a recuperar el Palau i busca una utilitat empresarial fins que al final, ho compra el senyor Muñoz i s'hi fa la seva residència. Tot això, el jardí, el palau, tot ha canviat de propietaris, però no han canviat res, està intacte. El 1981 la Generalitat torna a comprar el Palau Robert i durant molts anys s'hi fan exposicions amb el Departament de Cultura i de la Presidència, però el jardí sempre està tancat i puntualment s'obre. El 17 de novembre de 1997 arribem nosaltres i obrim el Palau Robert i el convertim amb el Centre d'Informació de Catalunya, que depèn del Departament de Presidència. El jardí es va fer quan es va fer el mateix edifici, de fet, l'encarrega el senyor Robert. És d'estil romàntic i hi ha palmeres, que encara hi són i que les podeu veure, que són de l'exposició del 1929 i les estem conservant. Una quantitat industrial de gent pot gaudir d'aquest espai verd que és l'únic, en aquests moments, que hi ha a l'Eixample."
El Palau Robert va ser la residència familiar de l’aristòcrata gironí Robert Robert, comte de Torroella de Montgrí. El projecte de la residència el va signar l’arquitecte francès Henry Grandpierre, que havia treballat a l’Exposició Internacional de 1900 a París. Els treballs, que van concloure l’any 1903, els va dirigir, però, Joan Martorell. El jardí és obra del jardiner municipal Ramon Oliva, que també va dissenyar els de la plaça de Catalunya.
