Els clients de l'Hotel Claris, propietat de Jordi Clos, van ser els primers a poder gaudir de la seva col·lecció d'art egipci. L'èxit el va animar a obrir la mostra a la ciutat i finalment a dedicar-li un espai independent: el Museu Egipci de Barcelona. JORDI CLOS, president de la Fundació Arqueològica Clos "La veritat es que l'art egipci, la cultura egípcia en general genera una passió extraordinària per la gent. Es una cultura molt rica en elements. Rica en elements mitològics, en joies, sarcòfag, en mòmies…" La vida quotidiana és un dels aspectes de la cultura egípcia que més atrau al públic. JORDI CLOS, president de la Fundació Arqueològica Clos "Ens arriba a nosaltres la vida de la cuina, de la família, del exercit, de poesia, de la medicina, de la arquitectura…llavors això fa que molta gent estigui frapada per aquesta cultura" El Museu s'ha basat sempre en un model de finançament privat, que ha pogut mantenir fins a l'actualitat. JORDI CLOS, president de la Fundació Arqueològica Clos "Nosaltres varen obrir la nostra fundació, el nostre museu, amb aquet criteri, en el criteri de dir: no volem viure de les subvencions, de les institucions, sinó volem generar la nostra pròpia activitat i que la activitat del museu sigui activa i tan viva que generi recursos. Això ens a portat a que el museu tingui una activitat tan brutal perquè, lògicament necessitem vendre producte i generar recursos. Una de les coses que em sento orgullós es que en aquet moment el museu ja no es solsamènt el museu egipci de Barcelona sinó que es un museu de rengle internacional, es a dir, a nivell de Europa, com a col·lecció privada oberta al públic es la mes important que hi ha." Les xifres de públic testimonien l'interès que desperta el Museu, que durant aquests anys ha arribat a més de 5 milions de visites.

El Museu Egipci de Barcelona va renovant constantment les peces de la col·lecció: estatuetes, màscares funeràries, cobertures de tombes, joies o objectes de la vida quotidiana que s’han conservat fins avui. Els elements més importants són la tomba d’Iny de 2289 aC i la mòmia de la Dama de Kemet, que va ser objecte d’estudi amb un mètode innovador als anys 90. Quant a la documentació, el museu disposa d’un fons faraònic de més de 10.000 arxius accessibles als estudiosos. Durant les dues dècades de funcionament ha rebut més de cinc milions de visites.