En aquesta sala diàfana dormien fins a 1983 les monges clarisses del Monestir de Pedralbes. Després, l'espai va acollir les obres de la col·lecció Thyssen Bornemisza i des de 2004 hi ha exposades les millors peces d'art del monestir. Ara, s'ha reformat per treure més profit a aquesta col·lecció. ANNA CASTELLANO, conservadora en cap del Museu Monestir de Pedralbes "Calia una renovació d'aquesta col·lecció i que la mostra d'aquestes peces anés més d'acord amb la presentació que fem al monestir. Una presentació més franciscana, més que realcés el valor patrimonial tant de l'espai com de la col·lecció." El monestir el va fundar el 1327 la reina Elisenda de Montcada i va tenir la màxima esplendor entre els segles XIV i XV. "El monestir té peces de gran valor, en tenia moltes més. A finals del segle XIX, el moviment de la Renaixença que revalora el monestir, el posa en el punt de mira no només dels estudiosos, sinó també dels col·leccionistes. I és en aquest moment que sabem que com hi ha una certa penúria al monestir hi ha peces que surten. Això s'aturarà al segle XIX. Justament les peces el gòtic que, probablement eren les de més valor, són les que primer desapareixen. Seguim conservant algunes peces. Un dels primers pessebres del segle XIV que es conserven, també tenim un reliquiari que probablement sigui l'única peça que queda de l'aixovar de la reina Elisenda. Hem de pensar que ella mor el 1364. Segle XIV. Una caixa que sempre se li diu la caixa de la reina, que no sabem si ho era, però que sí és de l'època. " A partir del segle XVI, amb el matrimoni dels Reis Catòlics, entren al monestir peces provinents de Flandes que, ara per ara, són les que tenen més valor. "L'altre gran període és a finals del segle XIX quan sor Eulàlia també fa la renovació de tot plegat. Pensa que el barroc és horrorós, és en aquest moment que Catalunya perd poder respecte a Castella i el que fa és tornar a gotitzar el monestir. Tenim peces del millors artistes Llimona, Tamborini, que reflecteixen els ideals d'aquest moviment de la Renaixença, la mare de Déu de Montserrat i santa Eulàlia, patrona de Barcelona. " El monestir té més de 2.000 peces artístiques que, tot i no estar a la mostra, s'aniran ensenyant en futures exposicions temporals.
“Pedralbes. Els tresors del monestir” treu a la llum un 20% del patrimoni del convent, però segons la conservadora en cap, Anna Castellano, es tracta de “les millors peces de la col·lecció”. La mostra inclou escultures, pintures i, fins i tot, mobiliari que expliquen la història de la comunitat.
El ‘Crist assegut a la roca freda’ és una de les obres mestres de la col·lecció, segons Rafel Cornudella, comissari de l’exposició. Explica que la peça va ser esculpida per un autor desconegut a Bèlgica, “probablement a Ambers”, des d’on va viatjar fins a Pedralbes.
Ben a prop, es pot veure una de les poques peces que el convent va importar des d’Itàlia a finals de segle XV. Es tracta d’un relleu de ceràmica vidriada que representa l’adoració dels Reis Mags.
La sala on es pot veure l’exposició era el dormitori de les monges clarisses. Recentment s’ha renovat apostant per la sobrietat per ressaltar les peces que s’hi mostren. Així doncs, el visitant pot gaudir tant de les obres d’art com del tresor arquitectònic de l’espai.
