'Let's do it, let's fall in love' . El petit fragment de 'Molt soroll per no res' que es va poder veure a la Gala Catalunya Aixeca el Teló ja mostrava que seriea un espectacle amb vocació d'enamorar. Àngel Llàcer converteix la comèdia shakespeariana en un musical que emmarca en uns platós de rodatge del Hollywood dels anys daurats, on ell mateix figura, per cert, com a realitzador. ÀNGEL LLÀCER, director i intèrpret "Shakespeare fa festes. Una comèdia de Shakespeare és una festa. Dóna alegria, és felicitat i no és frivolitat. Com Cole Porter. Cole Porter és música que no és frívola, té una profunditat dramàtica, uns personatges, unes coses que passen, etc....té unes notes i un pentagrama que no és frívol. A llavors, jo crec que tot ajuda." La relectura escènica és però asolutament fidel a l'argument, que pivota al voltant de la falsa hostilitat entre Benedicte i Beatrice, ambdós pretesament immunes a les fletxes de Cupido. Un còmplice habitual, Manu Guix, dirigeix una completa orquestra que interpreta adaptacions de temes d'Herb Brown, Irving Berlin i sobretot, Cole Porter Amb un parell de funcions prèvies a l'estrena d'anit, el muntatge, que ja havia aixecat moltes expectatives, està fent funcionar la taquilla com no és habitual en un inici de temporada.

A banda de la primera obra, el Teatre Nacional de Catalunya ha començat la temporada batent el rècord històric de venda d’abonaments: més de 3.500. Per al director del TNC, Xavier Albertí, la xifra demostra “que és una temporada que ha sabut connectar molt bé amb els espectadors”. La temporada que se n’havien venut més, fins ara, era la del 2009-2010, que va acabar amb 3.340 abonaments venuts.