A partir de les anarquitectures de Gordon Matta-Clark dels anys 70, el MACBA proposa llegir la relació del museu amb el Raval a través de l'art. Matta-Clark és una figura central del segle XX poc coneguda pel gran públic i amb una trajectòria breu, ja que va morir als 35 anys l'any 1978. El nucli central de la mostra, el formen el llegat de més de 50 dibuixos i fotografies de la col·lecció Lata, les pel·licules de la col·lecció Macba i un grup de dibuixos dels últims treballs adquirits fa poc. BARTOMEU MARÍ, director del MACBA "Va revolucionar la manera d'entendre l'escultura i va proposar una manera de fer art que tenia una condició urbana essencial. I ens interessa molt la relació des de l'art amb la ciutat, ens interessa molt la relació del MACBA amb el seu barri, amb la seva ciutat, amb la seva metròpoli, amb el seu territori." L'exposició incorpora visions del Raval com les del cineasta José Luis Guerin o les de l'escriptor i dramaturg Jean Genet i Joan Miró, que veuen en el Raval un espai de provocació. La construcció del MACBA el 1995 va reobrir el debat històric sobre el Raval, la reforma moderna del qual, prevista en el Pla Macià del pioner de l'arquitectura moderna Le Corbusier, mai no es va arribar a aplicar. Als anys 30 Le Corbusier fa un diagnòstic del nucli urbà de Barcelona i proposa un pla de sanejament i destrucció del barri Xino que la Guerra Civil va estroncar. Tanca l'exposició el film de Rossellini sobre el Centre Georges Pompidou al Beaubourg de París, la construcció del qual es va relacionar en el seu moment amb el treball de Matta-Clark i que té una història similar a la de la implantació del Macba al Raval.
