El monòleg que protagonitza Míriam Iscla és un exercici de teatre document fet a partir de la crònica de la periodista russa Anna Politkóvskaia sobre el conflicte txetxè. El testimoni sobre la brutalitat dels mètodes de l'exèrcit federal rus, d'una dona qualificada pel Kremlin com a no reeducable. LLUÍS PASQUAL, director escènic "Una crònica del que és el terrorisme d'Estat. D'algú que, quan molesta, se l'ha de fer fora." 'Crec en un sol Déu' és el text més recent de Stefano Massini. Tant, que és Rosa Maria Sardà qui en fa l'estrena mundial. En aquesta peça no hi ha una història real, sinó tres personatges inventats: una professora d'història jueva, una militar nord-americana i una estudiant palestina que s'enrola a les brigades de màrtirs d'Al-Aqsa. Tres mirades entelades per la por en plena segona intifada palestina. Els monòlegs s'estrenen avui i demà i es representaran de manera alternada fins al 3 d'octubre. Després seguirà en cartell encara una setmana el que interpreta Rosa Maria Sardà.

El Teatre Lliure inicia temporada a Gràcia, amb dos monòlegs punyents de l’italià Stefano Massini, un jove valor europeu. Els dos parlen de conflictes polítics contemporanis. ‘Dona no reeducable’, que interpreta Míriam Iscla, és un homenatge a la periodista russa Anna Politkovskaia. A ‘Crec en un sol Déu’ Rosa Maria Sardà dona veu a tres dones que representen tres visions divergents del conflicte palestí. Lluís Pasqual ha dirigit les dues actrius.