Ja fa temps que, a remolc del cinema, el teatre juga a fer translacions espai-temporals en un obrir i tancar d'ulls, sovint amb un simple canvi de llums. Teatrocinema va més enllà amb una tècnica que demana gran precisió als actors, obligats a moure's en funció d'imatges projectades que funcionen com decorats virtuals en permanent mutació JUAN CARLOS ZAGAL, director escènic "Tenemos dos pantallas. Una trasera de retroproyección y una delantera. La idea es que abrimos la pantalla de cine, metemos a los actores en vivo y filmamos sólo los 'settings', con sus movimientos y sus tiros de cámara." Basada en una novel·la d'Hernán Rivera, 'La contadora de películas' és una història ambientada en un antic assentament miner del desert d'Antofagasta. L'única distracció és el cinema del poble. Una família que no pot assumir el preu de les entrades decideix que a cada sessió assisteixi només un dels seus membres, qui després haurà d'explicar el que ha vist a la resta de familiars. És així com Maria Margarita esdevé popular pel seu talent narrant i escenificant pel·lícules. Cinema, teatre, literatura i fins i tot còmic conflueixen en un mateix muntatge, una "teatro-película", com defineix la companyia les seves creacions. La companyia Teatrocinema desembarca al Lliure també amb 'Una historia de amor', una història de violència de gènere en blanc i negre, que es podrà veure en sessió única el diumenge.

Una de les companyies estrangeres que ha convidat el festival Grec és la xilena Teatrocinema, inèdita fins ara a Barcelona, tot i la seva projecció internacional. Teatrocinema renova la manera d’explicar històries dalt d’un escenari mitjançant un llenguatge molt cinematogràfic.