L'Ateneu Barcelonès sempre ha estat una de les portes d'entrada dels diferents corrents filosòfics i estètics a la ciutat. Però li va costar molt empassar-se el surrealisme. En aquesta sala, avui convertida en una part de la biblioteca, el jove Salvador Dalí, de només 26 anys, hi va pronunciar un discurs que ha fet història. Va ser sobre l'estètica del surrealisme, però va ser tan provocatiu i insultant per als socis de l'Ateneu que en van sortir, ofesos, abans del final. Lluís Vicente, director de la Biblioteca i de l'Arxiu Històric de l'Ateneu Barcelonès "En canvi, per exemple, i per citar un personatge nostrat, res no pot semblar-nos més baix, més innoble que els bons sentiments del gran porc, el gran pederasta, l'immens putrefacte pelut, Àngel Guimerà." "Àngel Guimerà va ser el primer president que va fer un discurs en català aquí a la casa, i era un personatge important. Pensem que l'Ateneu Barcelonès als anys 30 era el focus de la burgesia, d'aquesta cultura, de 'l'establishment', i que vingués una persona a criticar i injuriar aquestes persones va ser fort." Per això l'exposició es diu "Tocats per Dalí". En aquesta paradeta hi trobem tot l'arxiu de l'Ateneu relacionat amb aquest tema: retalls de premsa i fins i tot, 'La dona visible', un assaig de l'artista sobre el surrealisme, que l'autor va dedicar 'a la putrefacció de l'Ateneu Barcelonès'. El llibre estava amagat entre els exemplars de la biblioteca i va sortir a la llum fa poc més d'un any, fet que va propiciar aquesta mostra. Salvador Dalí va ser persona "non grata" a l'Ateneu durant 20 anys. Va tornar-hi l'any 1950 per fer una altra conferència sobre el mateix tema, però això sí, amb un to molt més suau.
Aquest escàndol va permetre a Dalí dibuixar una mica més el personatge d’artista extravagant i provocatiu que s’estava creant i que al final va coincidir amb aquesta autodefinició: “le surréalisme, c’est moi”, és a dir “el surrealisme, sóc jo”. Res menys surrealista, de fet, que provocar i sacsejar les normes establertes. “Pensem que l’Ateneu Barcelonès als anys 30 era el focus de la burgesia, d’aquesta cultura, de ‘l’establishment‘, i que vingués un tal Dalí a criticar i injuriar aquestes persones va ser molt fort” explica Lluís Vicente, director de la biblioteca de l’Ateneu. De fet, el moviment artístic i intel·lectual, nascut als anys 1920 a París i encapçalat per André Breton, va flirtejar amb l’anarquisme.
Dedicatòria amb morro
Entre els 250.000 exemplars del fons de l’Ateneu, material que s’està informatitzant en aquests anys, el personal hi ha trobat una primera edició de ‘La femme visible’ (‘La dona visible’) dedicada a l’Institut de la mà del seu autor, Dalí, uns dies després de la conferència A la putrefacció de l’Ateneu Barcelonès. Afectuosament. Aquesta descoberta va propiciar la mostra, que conté tot el material del centre relacionat amb aquest episodi. “Tocats per Dalí” es pot veure fins a finals de setembre a la biblioteca de l’Ateneu. És la prova que ha passat molta aigua sota els ponts i que, finalment, no n’ha quedat cap rancúnia.
