Així eren els entorns del Born als anys 60. Un bullici d'activitat en el que des de principis del segle XX era el mercat central de fruita i verdura a Barcelona. Però l'arribada de Mercabarna, el 1971, va certificar el final del Born com a mercat. A l'immens espai buit li van començar a sortir pretendents, però ja des de l'inici, els veïns el van voler obert a tothom. A mitjan anys 70 s'hi va fer una jornada reivindicativa per convertir-lo en ateneu popular. "El Born no cal apuntalar-lo. Sí que cal cuidar-lo. No el tancarem, el cuidarem sempre." Durant els 80 el Born va acollir fires, festes i certàmens diversos. També va ser l'escenari d'actes polítics i concerts. Però no s'hi va acabar de trobar un ús definitiu. La FNAC va desistir de fer-hi una macrollibreria, i la Pompeu Fabra, a mitjan dels 90, va rebutjar obrir-hi una facultat. El 1996, Ajuntament, Generalitat i Estat van acordar ubicar al Born la biblioteca provincial de Barcelona. El primer gran projecte, però amb un horitzó difús. JOAQUIM DE NADAL, regidor de Cultura (28/11/1996) "Tot el que són transformacions importants a la ciutat requereixen el seu temps." Temps, i milions. Quatre anys després, les tres parts van reafirmar el compromís i van afegir-hi més diners. PILAR DEL CASTILLO, ministra de Cultura (12/03/2001) "La construcción de la biblioteca sirve para la construccion y adecuación de un magnífico edificio barcelonés." ENRIC SÒRIA, arquitecte (16/02/2000) "Nosaltres el que fem al Born és excavar una planta i, per tant, doblar la superfície." Però les excavacions van treure a la llum el que anys abans ja es temia: restes de la Barcelona de 1700. El bon estat de conservació i la grandària van fer trontollar la biblioteca, perquè calia modificar el projecte original. El 2002 es va viure un debat intens entre partidaris de conservar el jaciment i els que hi volien fer l'equipament cultural. Entitats del barri veien en el trasllat de la biblioteca un retard en la construcció. ADELA D'ALÓS, presidenta del Col·legi de Bibliotecaris de Catalunya (26/04/2002) "Estem handicapant la població que necessita un equipament per a la igualtat d'oportunitats." ALBERT GARCIA-ESPUCHE, historiador i arquitecte (01/07/2002) "A ningú no se li acudiria enderrocar la catedral per fer-hi una biblioteca. Doncs bé, ja la tenim aquesta nova catedral. No cal discutir més. Ja la tenim i és senzillament extraordinària." Les pressions d'historiadors i arqueòlegs van convèncer les administracions, que a finals de 2002 van acordar mantenir el jaciment intacte i traslladar la biblioteca a l'Estació de França. Les restes del Born es van obrir tímidament als ciutadans fins que el 2005 l'Ajuntament va presentar el projecte per a un centre cultural. JOAN CLOS, alcalde de Barcelona (05/05/2005) "Que és fins i tot més interessant que la mateixa biblioteca." Unes passarel·les elevades permetien contemplar el jaciment. El projecte va avançar fins que va topar amb un nou entrebanc, no al subsòl sinó en superfície. Es van detectar esquerdes a l'estructura que van obligar a reconstruir-ne els pilars i canviar-ne tota la teulada. La restauració va encarir i allargar encara més les obres. "Diuen que és el barri de més vida i aquí tenim un mort." La laboriosa rehabilitació del Born va acabar amb la paciència d'alguns veïns de l'entorn. Des del primer projecte, la data d'obertura va variar en tres ocasions. JORDI MARTÍ, delegat de Cultura (19/01/2011) "En el Born des de 2001 que vam començar l'hem pifiat moltes vegades, quan ens acostem més a la data és més certa." La definitiva: l'11 de setembre de 2013. Inici del Tricentenari i final d'una transformació plena d'obstacles. XAVIER TRIAS, alcalde de Barcelona (06/09/2012) "La gent quan ve aquí i veu això, les discussions que hi van haver en el seu dia, s'acaben." 42 anys després, el Born torna a lluir.

Al llarg de quatre dècades s’ha debatut quin ús donar a aquest gran espai, construït entre 1874 i 1876 per Josep Fontserè. L’obertura de Mercabarna va forçar el tancament del Born el 1971. Els primers anys, els veïns van reclamar-lo com a espai públic. De fet, durant un temps va acollir festes, mostres i altres certàmens. Als anys 90 s’hi va descartar fer-hi una macrolliberia FNAC i una facultat de la Universitat Pompeu Fabra, malgrat que aquesta última ja tenia un conveni signat amb el consistori.

El primer gran projecte per al Born va arribar el 1996. Ajuntament, Generalitat i Estat van acordar ubicar-hi la biblioteca provincial de Barcelona. Les obres d’aquest equipament preveien l’excavació del subsòl per guanyar superfície, però l’inici dels treballs van deixar al descobert una riquesa arqueològica sota l’estructura del mercat: restes de la Barcelona de 1700 i un tram del rec Comtal en bon estat de conservació. Mantenir el jaciment o fer-hi igualment la biblioteca? El debat estava servit.

L’any 2002 va ser clau en el futur del Born. Els partidaris de mantenir el jaciment intacte i canviar d’ubicació la biblioteca van guanyar la batalla. Una plataforma d’entitats del barri veia, però, en el trasllat d’aquest equipament un retard en la construcció. De fet, avui, aquesta biblioteca, que les administracions van acordar fer al costat de l’Estació de França, és encara una incògnita. Tres anys més tard, el 2005, l’Ajuntament va presentar el primer projecte del Born convertit en centre cultural.

Les obres del nou equipament van seguir ritme desigual fins a topar amb un nou entrebanc. Esquerdes en els pilars van obligar, l’any 2009, a refer-ne l’estructura i canviar-ne tota la teulada. Una rehabilitació minuciosa que va endarrerir tres anys més les obres i, òbviament, va encarir el projecte. El retard va esgotar la paciència de veïns de l’entorn, que van denunciar la degradació de l’espai amb pancartes als balcons.

El govern de l’alcalde Xavier Trias va anunciar a principis de 2012 la data definitiva d’obertura, l’11 de setembre de 2013. Una data amb què es volia donar el tret de sortida també als actes del Tricentenari dels fets de 1714, molt lligats alhora amb el jaciment del Born. L’última xifra que recull el cost total del projecte és de 76 milions d’euros.