Antigament s’hi fabricaven nines de porcellana i, posteriorment, coberts per a l’exèrcit. Ara, en canvi, hi ha artistes, tallers i dissenyadors, entre els quals hi ha Josep Abril o l’editorial Comanegra. Ha canviat el contingut, però no el contenidor: l’edifici no s’ha reformat, no se n’ha tirat ni una paret i, encara que sorprengui, això és el que la fa especial.

La Fàbrica Lehmann és, no obstant això, un lloc força desconegut per als mateixos barcelonins. Per això el col·lectiu que hi ha instal·lat als diferents estudis obre almenys un cop a l’any les portes de l’edifici perquè més gent el descobreixi. Hi passegen desenes de persones curioses, repassant cada detall, sota una xemeneia industrial de 25 metres d’alçària que presideix un pati interior empedrat.

“Té un estil molt berlinès, és una decadència encantadora”, opina en Jordi Ventosa, una de les persones que avui ha visitat l’espai. L’Ana Rincón, una altra de les persones que ha aprofitat la jornada de portes obertes d’enguany, assegura que n’ha quedat sorpresa: “Només entrar-hi ja veus que és diferent, és curiós”, explica.