EDUARD MIRÓ, poeta "Em dic Eduard Miró i Saladrigas i sóc del barri del Poblenou des de que vaig nèixer fa 52 anys, l'any 59. Sóc mestre, llicenciat en filologia catalana i com afició podríem dir que sóc poeta, rapsoda, que m'agrada molt recitar i dinamitzador cultural. Sembla molt senzill, però el meu acostament a la poesia és quan tinc la parella amb 17 anys, ella en tenia 17 i jo, 18, i l'enamorament provoca això, provoca explicar els sentiments. I el primer poema li faig a la meva parella, que encara és la meva esposa actual. Queda molt malament que ho digui com a filòleg, peró la veritat és que sóc d'inspiració immediata. Jo prefereixo gairebé, si el poema que ha sortit no és correcte o no m'agrada, trencar-lo i fer-ne un altre. Però realment, la majoria de poemes que considero que són bons i que a la gent els ha agradat, són aquests poemes que surten del cor, de l'ànima, i que realment són de moments d'inspiració. Intento retocar el menys possible. La veritat és que jo destacaria que m'ha portat molts amics i amigues, sembla mentida, però és així. Els poetes som bona gent, l'altra dia en parlava amb uns amics, som bona gent, perquè ens despullem, parlem dels nostres sentiments. Ara us llegiré un poema, "Nadal en el Poblenou", que és del meu darrer llibre 'Morir d'amor a Tavertet, al capvespre' i diu així: Neva en silenci Arran de platja, Dolçor de nata Acaronant la sorra..."
