A Barcelona hi ha molts edificis icònics que relacionem ràpidament a la ciutat, però també molts d’altres de gran importància arquitectònica que se’ns passen per alt. L’Oliva Artés. Museu d’Història de Barcelona acull fins al 27 de setembre l’exposició “Una arquitectura premiada: 125 anys de premis“, que recull la història arquitectònica de Barcelona a través dels edificis premiats.
La mostra, impulsada per ARQUIN-FAD en el marc de la Capital Mundial d’Arquitectura, repassa la trajectòria dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme, que s’atorguen des del 1958, i dels seus antecedents, els Premis Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme, atorgats per l’Ajuntament des de finals del segle XIX.
L’arquitectura, clau en la creació de la Barcelona moderna
“Una arquitectura premiada: 125 anys de premis” vol ser una mirada a les obres que han transformat Barcelona, amb fotografies, documents i audiovisuals que expliquen l’evolució de la nostra arquitectura. “L’arquitectura ha estat substancial en la construcció d’aquesta ciutat moderna. Són edificis que la gent sent com a propis, que formen part de la ciutat i també d’habitatges, equipaments de diferents tipus”, explica el cocomissari de la mostra, Pau de Solà-Morales.
Del Pont de Calatrava a la Facultat de Dret
Sabíeu que l’Estació de França i la parada de Muntaner dels Ferrocarrils han sigut guardonades amb els reconeguts Premis FAD? També grans infraestructures com el pont de Calatrava i el nus de la Trinitat van ser premiats per suposar tota una revolució arquitectònica en el moment de la seva construcció. El 1958 es va guardonar la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, actualment considerat una referència racionalista i funcionalista.
Uns guardons que van reconèixer les noves construccions de la Barcelona olímpica, com ara l’Anella Olímpica o el Palau Sant Jordi. Si avancem en el temps, trobem que els premis també han reconegut biblioteques públiques, com la Jaume Fuster, l’any 2006 o la Gabriel García Márquez, el 2023.
Els quioscos de la Rambla, Premi FAD 1971
Els desapareguts quioscos de diaris i revistes de la Rambla van inaugurar la categoria d’espai públic l’any 71 amb un disseny completament innovador en l’època. El projecte, desenvolupat per Pep Alemany i Enric Poblet, va suposar una renovació del concepte tradicional dels quioscos a la ciutat: mòduls funcionals, de disseny elegant i integrats a l’espai públic, que es van acabar convertit en una de les peces del mobiliari urbà més reconeixibles de la ciutat.
Recuperar els interiorismes desapareguts
L’exposició també vol recuperar els interiorismes desapareguts i reivindicar-ne la importància, com per exemple la botiga de màquines d’escriure d’Hispano Olivetti, ja desapareguda. “Hem volgut donar rellevància a l’interiorisme, que és molt fràgil perquè desapareix en poc temps”, explica el cocomissari de la mostra, Pau de Solà-Morales. “Hi ha molts interiors que eren excel·lents, com bars i restaurants de la Barcelona preolímpica, on es vivien nits efervescents”, diu.
De caixes a l’Oliva Artés
Tot plegat, gràcies a un ampli arxiu de fotografies, plànols i dibuixos que duien dècades guardats en caixes: “S’havia guardat curosament en uns dipòsits. Ja fa anys que des de l’associació ARQUIN-FAD estem perseguint poder catalogar i digitalitzar tot això. L’exposició ha estat l’oportunitat perfecte”, explica Ignasi Bonet, cocomissari de l’exposició. L’entitat també ha recuperat diversos plafons, conservats intactes, de la primera exposició de premis d’arquitectura de Barcelona, que es va fer l’any 1981 al Saló del Tinell.
