El cap de setmana del 7 de setembre hi haurà un eclipsi total de lluna. Això es produirà perquè la Terra s’interposarà entre el Sol i la Lluna, que quedarà del tot tapada. Però centrant-nos en el mot, ha de ser eclipsi o també en podem dir eclipse?
Posem les coses a lloc.
Que no ens eclipsi l’eclipsis de Jaume I
Eclipsi prové del llatí eclipsis, i en alguns escrits de català antic, com la crònica del rei Jaume I, hi trobem aquesta forma, eclipsis, que actualment només marca plural.
“ E entram en Montpestler el dijous; e ·l divenres, entre mig jorn e hora nona, fo eclipsis major que anch hom vis, de memòria d’ aquels hòmens que ara són, car
tot lo sol cobrí la luna, e pudia hom veer bé ·vii· estels en lo cel. ”
Joanot Martorell a Tirant lo Blanc ja va utilitzar el mot eclipsi com el mantenim fins ara:
“Dia era egipcíach, lo sol era eclipsi, les aygües eren tèrboles e los dies foren caniculars. La mia mare gran dolor sentí en lo dia del meu naximent e de mort soptada pensa morir.”
Així doncs, avui dia eclipsis només és la forma plural d’eclipsi.
Entesos, però i eclipse?
En català és eclipsi. De vegades hi ha dubte amb eclipse, però aquesta opció és una interferència del castellà que cal evitar.
En resum, si només parlen d’un fenomen singular serà eclipsi, si parlem de més d’un, eclipsis i, en cap cas en català ens hi referirem com a eclipse.
