compartir
Els mites i llegendes d’occident sovint presenten els dracs com a éssers malvats i feroços. Això, però, no és sempre així. En altres cultures, com la xinesa, poden ser un símbol de bona fortuna. “El cristianisme i les cultures nòrdiques van associar el drac amb el mal i molts llancen foc per la seva relació amb l’infern”, ha explicat al betevé directe l’escriptor i veterinari Eduard Martí Blanch, comissari de l’exposició “Hic Sunt Dracones”, que es va estrenar a la darrera edició del Festival 42.
Exposició itinerant
Elsa Velasco, Sara Cuervo i Kaffa han il·lustrat alguns dels dracs més cèlebres de la literatura fantàstica, com els de J. R. R. Tolkien o Georg R. R. Martin, en una mostra itinerant per les biblioteques. Actualment es pot visitar a la Biblioteca Jaume Fuster, a Gràcia, i al maig es traslladarà a Nou Barris.
Els dracs com a herois de la ficció
Malgrat que la ficció ha utilitzat els dracs com a antagonistes de moltes històries, a l’exposició també es reivindiquen dracs que poden ser referents molt positius per a un públic infantil i juvenil. Entre els quals hi ha Fújur, el drac blanc de La historia interminable (1979) amb què Michael Ende va oferir un refugi de fantasia a Bastian, el jove protagonista de la novel·la que patia assetjament escolar.
Tot i això, segons Martí Blanch, no s’ha de caure en el prejudici d’entendre la literatura fantàstica com una forma d’evasió: “La fantasia ens fa veure la realitat des d’un altre punt de vista per poder entendre-la millor”.
“Aquells qui neguen l’existència dels dracs sovint són devorats pels dracs. Des de dins”
Uns anys abans, Ursula K. Le Guin va escollir dotar els seus dracs amb el poder de la paraula i no de la força a la saga de Terramar (editada en català per Raig Verd amb traducció de Blanca Busquets i il·lustracions d’Agustín Comotto).
L’autora també va ser pionera als anys 70 a l’hora de trencar el binarisme de gènere amb Kalessin. El drac assegurava a La costa més llunyana (1972) que no era ni mascle ni femella perquè això no era un tret important de la seva identitat.
Els dracs com a porta a la diversitat
La sèrie d’animació Bola de drac, basada en el manga d’Akira Toriyama, va mostrar a tota una generació d’infants i joves dels anys 90 altres maneres de fer i de viure a través de la difusió de les llegendes i mites de la cultura japonesa, tot i que en realitat el drac Shenron estigués inspirat estèticament en la mitologia xinesa. “Bola de drac ens va obrir les portes a pensar de forma diferent“, comenta Eduard Martí.
Per la seva banda, Esdentegat va ser un referent d’inclusió per a la canalla a Com ensinistrar un drac, la pel·lícula d’animació 3D basada en el llibre homònim de Cressida Cowell. Un drac que requereix d’un element ortopèdic per poder volar i que viu aventures increïbles al costat del víking Singlot. “Per a un lector amb algun tipus de discapacitat, això té un valor terapèutic molt gran”, valora Blanch, que defensa que l’arrel del relat és que el drac continua sent poderós tal com és.
Una víbria que recull xumets
Els dracs tenen un paper fonamental en el bestiari popular i tot i que en el passat se’ls va voler utilitzar com a figures feroces que atemorien el poble, la gent finalment se les ha fet seves i sovint són les més aplaudides. Una d’aquestes bèsties és la Víbria de la Colla del Drac del Poblenou, que des de fa prop de 40 anys recull els xumets dels nens i nenes que es fan grans.
Dracs per a petits lectors
Recomanacions per als més joves
