“Dones a les ones” neix per esmenar l’oblit que hi ha sobre el paper de les dones a la ràdio. L’Elvira Altés, historiadora, investigadora en comunicació i gènere i comissària de la mostra, va constatar en primera persona la poca o nul·la historiografia que hi ha sobre les dones als mitjans de comunicació.
De la cerca de les professionals femenines neix aquesta exposició com a homenatge a totes les dones, moltes d’elles anònimes, que van fer de la ràdio la seva professió. Segons Altés, la visibilitat de les dones a la ràdio avui ja és un fet. A la mostra apareixen les dones que dirigeixen programes matinals, una cosa impensable fa alguns anys. Tot i això, segons la comissària, ara falta que la presència de les dones estigui també en els llocs de decisió per fer aquesta mirada de gènere.
Esmenar un deute històric
L’11 de novembre del 1924, la Maria Sabater, secretària de direcció del cap de l’Associació Nacional de Radiodifusió, va ser la primera veu que es va sentir a la ràdio. Això contrasta amb el fet que a partir de llavors la presència de les dones no era constant.
L’Elvira va ser conscient d’aquesta manca d’historiografia femenima en els mitjans de comunicació quan una companya historiadora li va demanar fer una revista d’història de les dones a la ràdio. “Quan començo a revisar bibliografia m’adono que les dones no hi apareixem, som de vegades un nom ‘escaducer’, sense massa referències”.
A expenses del polític de torn
Les dones han estat més o menys presents a la ràdio. El lloc que tenien en cada moment, segons l’Elvira Altés, depenia molt del moment polític. Es van adaptar a dues dictadures, una república i la transició fins arribar a la democràcia actual.
A l’actualitat, segons Altés, “la història de les dones a la ràdio és una història d’èxit perquè ara trobem comunicadores arreu, a totes les emissores, fent tota mena de formats, tota mena de programes, podem dir que les dones ara són visibles, reconegudes, creïbles”.
“Més presència als llocs de decisió”
“Dones a les ones” reivindica totes les dones que en èpoques diverses i difícils han estat capaces de fer la mateixa feina que els seus companys, però, malauradament, en moltes ocasions sense el mateix reconeixement. La comissària de la mostra afirma que “ara la visibilitat les dones ja la tenen, el que falta ara és més presència als llocs de decisió perquè es tradueixi en una mirada de gènere”.
La mostra es pot visitar fins al 21 de febrer al Museu d’Història de Catalunya.
