Imatge de l'autor/a
Marina López Güell

La Model reviurà episodis de repressió franquista. Els dies 3 i 4 de desembre, l’obra de teatre Dones lliures, de la companyia La Voz Ahogada, aterra a l’antiga presó per representar històries i vivències de dones que van ser preses polítiques de la dictadura. No es tracta d’una simple teatralització, també hi ha una gran recerca al darrere. A través de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, actrius com la Mireia Clemente han pogut conèixer de primera mà el que els va passar a persones com la Maribel Ferrándiz i la Conxita Sánchez. Les tres dones han visitat el betevé directe per desgranar aquesta col·laboració.

Delictes que ara són drets

La Maribel Ferrándiz va ser detinguda amb 17 anys. Ella i el seu germà bessó militaven a les joventuts d’un partit comunista. Una persona infiltrada va delatar 22 persones de l’organització i els van arrestar. “Ens van portar a la [Prefectura de la] via Laietana i ens van torturar”, ha confessat. 32 dies després va ser traslladada a la presó de dones de la Trinitat Vella, on va estar tancada durant un any. Les encarregades de l’ordre eren les monges de les Cruzadas de Cristo Rey, que adoctrinaven les preses d’acord amb la normativa nacional cristiana.

L’any 1974, la Conxita Sánchez, militant del PSUC, es va posar a repartir octavetes en què convocava la manifestació de l’1 de maig, el Dia dels Treballadors. Ella i tres persones més van ser detingudes i traslladades a via Laietana on, igual que Ferrándiz, van ser torturats. Encara que només hi va estar durant 72 hores, Sánchez ha explicat que no va poder reprendre la seva vida amb tranquil·litat: “No tot acaba amb la llibertat provisional, et sents observada i perseguida a totes hores”.

Mireia Clemente ha destacat que, ambdós delictes, “ara són drets fonamentals de la població” i ha afegit que, encara que no se les considerés preses polítiques, moltes dones estaven empresonades per formar part del col·lectiu LGTBI o pel fet de ser migrants. Així, ha volgut subratllar: “Un cop més, són delictes que ara són drets”.

Un procés dur i alliberador

Compartir episodis traumàtics no és fàcil. La Conxita ho ha viscut com un procés dur. “Em va marcar molt, però a la vegada em va fer créixer com a persona i també va refermar la meva consciència política compromesa amb els drets i amb les dones“, ha detallat. Per la Maribel, explicar què li va passar ha estat alliberador. La seva experiència la va connectar més estretament amb les seves idees. “Vaig pensar que havíem de canviar el món”, ha destacat.

La Mireia ha destacat cadascuna de les històries viscudes per aquestes dones. “Ens confien vulnerabilitats i tortures, que són records molt valuosos”, ha dit. A més, ha volgut ressaltar que totes les preses tenen una cosa en comú: “Ningú vol ser l’heroïna, totes són humils i afirmen que la lluita és una feina col·lectiva. Això és el que intentem portar a escena”.

Mantenir la memòria viva

Aquesta peça escènica s’emmarca dins d’una exposició més àmplia que es pot visitar a la Model i que es diu “Generacions TOP” pel Tribunal d’Ordre Públic que jutjava els delictes durant el franquisme. Tant la Conxita com la Maribel hi participen i han celebrat la gran quantitat de gent, especialment gent jove, que està visitant l’espai. “Davant l’auge de l’extrema dreta, no podem permetre que s’adulteri i es perverteixi la història. Per això hem de transmetre a les generacions futures el que hem viscut”, han defensat.