El cinema català tanca una temporada d’èxits, després d’uns Premis Gaudí amb més candidatures que mai. Tot i això, amb regust agredolç pel que fa a la paritat. El col·lectiu Dones Visuals ho demostra en el seu últim informe, que es basa en les pel·lícules candidates als Gaudí: pel que fa als càrrecs de lideratge de la indústria —en categories de direcció, guió i producció—, les dades milloren respecte d’altres anys, però no arriben a la meitat i es queden al 40 % de representació.
Les ajudes a la paritat, clau per aconseguir la igualtat
Alba Bosch, membre de Dones Visuals, relaciona aquesta xifra, superior a la d’altres anys, amb les mesures incentivadores per a les dones, però alerta que “una flor no fa estiu”. Bosch explica que és gràcies “a les mesures de discriminació positiva que s’han instaurat en les ajudes de subvencions a la producció” de l’estat espanyol però, sobretot, la Generalitat, unes mesures, remarca, que Dones Visuals ha estat “reclamant durant anys”.
Les dones tècniques, una de cada tres
Si ens fixem en departaments tècnics, com la fotografia, el so i la composició musical, les xifres baixen fins al 30 %: tan sols un terç dels treballadors tècnics al cinema són dones. A més, tampoc no superen el 29 % de mitjana en els darrers cinc anys. Segons Dones Visuals, l’assoliment de la paritat en els departaments tècnics, els més masculinitzats, és un dels grans reptes de la indústria
Bet Rourich és directora de fotografia d’una quinzena de llargmetratges com Un amor, d’Isabel Coixet, i Los domingos, d’Alauda Ruiz de Azúa, gran triomfadora als Premis Goya. Recorda que quan va estudiar cinema no tenia referents dones: “Era impensable que una dona directora de fotografia pogués estar en les pel·lícules nominades als Premis Gaudí o als Premis Goya i, afortunadament, en els últims cinc, 10 anys està passant i cada cop més”, explica.
“No m’ofereixen projectes de pel·lícules d’acció ni thrillers”
La cineasta remarca la importància dels referents en l’actualitat, perquè “creen una diferència i la possibilitat que les dones que ara estan estudiant vegin que és viable, que és possible ser dona al cinema”, diu. Tot i això, confessa que el biaix de gènere continua present. “Moltes vegades he sentit que parlen de la meva feina com a delicada. Hi ha certs gèneres en què no es pensa en mi, com l’acció i els thrillers”, comparteix.
30 % menys de pressupost
Si ens fixem en els pressupostos, sobretot en les primeres pel·lícules, les directores tenen un 32 % menys de pressupost que els seus homòlegs masculins. Els homes tenen pressupostos d’1,9 milions d’euros i les dones, d’1,3. Tot i que el pressupost mitjà dels llargmetratges dirigits per dones s’equilibra a poc a poc, moltes cineastes denuncien que no és igualitari.
“Un home encara hauria obtingut més pressupost que jo per al meu film Frontera”, va explicar Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català i directora de cinema, en una entrevista al programa cultural La brama. Colell va denunciar que “les pel·lícules amb pressupostos grans sempre són dirigides per homes.”
A més, Dones Visuals conclou que les dones directores aposten més per professionals dones en els càrrecs tècnics. Així, en les pel·lícules dirigides per homes solament un 33 % dels càrrecs de difícil accés estan ocupats per dones, mentre que en el cas de les pel·lícules dirigides per dones aquest percentatge augmenta fins al 47 %.
El col·lectiu també recorda que la presència de professionals trans, racialitzats i amb discapacitat continua sent la gran assignatura pendent en la indústria audiovisual catalana.
